Nancie Atwell

Nan­cie Atwell és la millor mes­tra del món. Un títol dis­cu­ti­ble, entre d'altres coses perquè és impos­si­ble saber qui és el millor pro­fes­sor del món, però que s'entén des del punt de vista, no ja d'un reco­nei­xe­ment per­so­nal, sinó de difon­dre mètodes que aju­den a sac­se­jar un sis­tema edu­ca­tiu massa vega­des anco­rat en la lògica del segle XIX. Atwell va fun­dar una escola a Ege­comb, Maine, als Estats Units, que ella des­criu com un taller de lli­bres i parau­les, i que és tota ella una bibli­o­teca que ha incen­ti­vat els alum­nes a lle­gir qua­ranta lli­bres per any, quan la mit­jana és de set. Entre els fina­lis­tes a aquest guardó, que dóna una fun­dació de nom Varkey GEMS, hi ha hagut un mes­tre ara­gonès de cinquè de primària que, cons­ci­ent que les per­so­nes només podrem com­pe­tir amb les màqui­nes en cre­a­ti­vi­tat, fa escriure cada dime­cres als seus alum­nes una història sur­re­a­lista. O que és capaç de moti­var alum­nat d'ètnia gitana que no sap lle­gir dema­nant-los a ells que pri­mer li ense­nyin a tocar el cajón. Cada dia hi ha mul­ti­tud d'herois quo­ti­di­ans a les aules. Tot, qual­se­vol dis­cussió sobre qual­se­vol àmbit de la vida, ens porta a aca­bar par­lant de l'edu­cació. I per això cal més exigència en l'accés als estu­dis de magis­teri, mes­tres més ben for­mats i més moti­vats. Però també cal que, a canvi, esti­guin més ben pagats i tin­guin més reco­nei­xe­ment social i auto­ri­tat. I que les admi­nis­tra­ci­ons no tallin l'aixeta de la for­mació con­ti­nu­ada, tal com ha denun­ciat l'OCDE que ha pas­sat a Espa­nya, inclosa Cata­lu­nya. Però també han de can­viar els refe­rents soci­als. O, més aviat, exi­gir-los que canviïn. Perquè parlo d'espor­tis­tes. I moure's és vital per a la feli­ci­tat i ja ho feien els filòsofs peri­patètics. Però el mateix cap de set­mana que es pre­mi­ava la millor pro­fes­sora del món, espor­tis­tes que són un refe­rent per a mili­ons de nens han donat un exem­ple pèssim que hau­ria de ser motiu de tar­geta groga.