La recuperació econòmica

El pre­si­dent de la Cam­bra de Bar­ce­lona cita emfàtica­ment les parau­les del pre­si­dent del Con­sell Empre­sa­rial per a la Com­pe­ti­ti­vi­tat (CEC), que afirma que Cata­lu­nya “ha començat a recu­pe­rar el pols econòmic amb rotun­di­tat”. Hom no pot menys que fer un visca!, abans de repas­sar pru­dent­ment les dades econòmiques recents i veure si troba per algun lloc “l'inici rotund de la recu­pe­ració econòmica” i segueix amb la festa. L'impor­tant diari català que ho ha publi­cat, que es pot tit­llar d'exces­si­va­ment pru­dent, no pas de pre­ci­pi­tat, va des­ti­nar-hi deu línies de text d'una columna i una petita foto a la penúltima plana de l'edició. Per a “l'inici rotund” de la recu­pe­ració econòmica, ho vaig tro­bar trist. El direc­tor de la CEC, en canvi, va aler­tar d'un greu pro­blema de fons, i va dir: “Cal tren­car el cer­cle viciós entre els nivells edu­ca­tius, la ina­de­quada legis­lació i l'ele­vat frau labo­ral.” M'atre­vi­ria a dir que el direc­tor de la CEC és pro­fes­si­o­nal d'eco­no­mia i el pre­si­dent, un indus­trial que amida l'evo­lució de la crisi segons li va la seva.

No par­laré de recu­pe­ració econòmica: el temps mal emprat és mala­gua­nyat. En canvi, sí del nivell edu­ca­tiu, un dels que cita el direc­tor: el nivell baix dels nos­tres titu­lats, sal­vant les incul­tu­res i els immi­grants, tot­hom el viu, de prop o de lluny. Aquest pro­blema congènit que va des de la legis­lació ina­de­quada –sovint absurda–, que cada govern remena i modi­fica sense visió del futur imme­diat, a les car­re­res científiques i tècni­ques, can­vi­ants pel desen­vo­lu­pa­ment galo­pant, que fa velles les seves apli­ca­ci­ons abans d'adqui­rir-hi experiència. M'agra­da­ria par­lar d'una admi­nis­tració vici­ada i can­sada de can­vis i més can­vis sense tro­bar mai el des­llo­ri­ga­dor; dels ense­nyants, els quals espe­ren, a cada canvi de govern, la modi­fi­cació dels plans d'estu­dis tal­ment la vacuna anual de la grip, o de l'alum­nat de torn, que acaba com pot els seus estu­dis i car­rera, pre­pa­rat –és un dir–, depe­nent de la sort, per aca­rar la seva vida pro­fes­si­o­nal, cons­ci­ent, si és intel·ligent, que els nivells asso­lits tenen esclet­xes més o menys grans, d'acord amb la sort que hagi tin­gut durant els estu­dis i, natu­ral­ment, l'esforç i la dedi­cació que hi hagi posat.

És just recor­dar els esforços de les famílies per titu­lar els fills i ara aquests vege­ten sense feina, o bé ina­de­quada, per sota dels nivells deguts, o emi­grats a Europa, on fan el que poden i el que hi ha. A Europa, conei­xen el nivell dels titu­lats i d'acord amb això els trac­ten. Supo­sant que el pre­si­dent del CEC tingués raó, les noves gene­ra­ci­ons que s'inte­gren per diri­gir-nos, estan prou pre­pa­ra­des? Els lla­tins tenim ima­gi­nació, però no n'hi haurà prou i si no refor­cem fona­ments, segui­rem d'euro­peus de segona. De la recu­pe­ració, un cafe­ter gironí diu que el con­sum de tallats aug­menta nota­ble­ment. Un fet tan sig­ni­fi­ca­tiu convé pas­sar-lo al pre­si­dent de la Cam­bra bar­ce­lo­nina: el divul­garà!