Moviment de diners

La inter­venció de la Banca Pri­vada d'Andorra i el con­curs de cre­di­tors –sus­pensió de paga­ments– de la seva filial Banco Madrid han mos­trat l'existència d'uns movi­ments de diners i els pro­ble­mes de la seva dis­po­ni­bi­li­tat. Els men­ci­ono: l'entrada de diners a la Banca Pri­vada d'Andorra ori­gi­na­ris de pre­sump­tes asso­ci­a­ci­ons del crim orga­nit­zat; dis­po­ni­bi­li­tat limi­tada dels seus cli­ents sobre els diners dipo­si­tats; indis­po­ni­bi­li­tat total dels dipòsits del Banco Madrid, però garan­tia dels infe­ri­ors a cent mil euros per part de les auto­ri­tats monetàries espa­nyo­les; dis­po­ni­bi­li­tat inter­rom­puda de les inver­si­ons en fons d'inversió ges­ti­o­na­des pel Banco Madrid.

El cas andorrà per­met eixam­plar el pro­blema al movi­ment gene­ral de diners a tot el món i a l'existència d'uns diners o recur­sos que cor­res­po­nen al crim orga­nit­zat –dro­gues, pros­ti­tució, acti­vi­tats mafi­o­ses i delic­ti­ves, etc. No és fàcil dis­tin­gir-les dels cen­te­nars de mili­ons d'ope­ra­ci­ons que es fan cada dia.

Si els bancs merei­xen un tracte espe­cial és perquè el movi­ment de diners entre aquests repre­senta el mateix que la sang en el cos humà: sense cir­cu­lació no hi ha vida. Però els bancs cen­trals hau­rien de con­tro­lar aquest tor­rent de trans­ferències i els bancs pri­vats hau­rien de dis­tin­gir entre el gra i la palla.

Els movi­ments de diner en efec­tiu tenen una importància mínima en relació amb el total. Les trans­ferències reque­rei­xen sem­pre la par­ti­ci­pació de dos bancs, sovint de tres, o més. Si la Banca Pri­vada d'Andorra trans­fe­reix diners a la seva filial espa­nyola ho fa direc­ta­ment al compte mutu que man­te­nen i que deixa un saldo deu­tor o cre­di­tor.

Si un banc de Sin­ga­pur o de Veneçuela vol fer el mateix és pos­si­ble que ho hagi de fer a través d'un banc euro­peu que tin­gui compte amb el banc andorrà.

I si es tracta d'una xifra impor­tant s'ho pen­sa­ran dues vega­des, ja que suposa que­dar cre­di­tor en el compte mutu amb el banc andorrà. Per això s'han tallat les rela­ci­ons amb la banca inter­na­ci­o­nal.

Tots els bancs del món estan obli­gats a con­tro­lar el movi­ment de diners. I ho fan sem­pre amb les grans xifres. Ningú et dirà res si ingres­ses 50.000 euros, però si obres un compte amb mig milió d'euros o més dema­na­ran infor­mes del titu­lar del compte o dels apo­de­rats, si es tracta d'una soci­e­tat. Si no ho fan incor­ren en un pecat greu d'omissió, que pot ser un delicte greu si s'accep­ten els diners a canvi d'una comissió. En un banc nor­mal exi­geix la com­pli­ci­tat d'un, dos o tres fun­ci­o­na­ris, que poden rebre comis­si­ons o ame­na­ces dels supe­ri­ors.

Estat Islàmic, els movi­ments ter­ro­ris­tes, les xar­xes de dro­gues i aquells que mouen diners pro­ce­dents d'ope­ra­ci­ons con­dem­na­des per tots els estats democràtics només ho poden fer si dis­po­sen d'una xarxa bancària a la seva dis­po­sició. Si es tallen aques­tes ope­ra­ci­ons s'ha aca­bat l'Estat Islàmic, per exem­ple. Els cir­cuits ban­ca­ris no estan tan­cats en un ter­ri­tori, sinó que són glo­bals, de manera que els bancs que hi inter­ve­nen en són res­pon­sa­bles. Si es tallen els cir­cuits ban­ca­ris es dei­xa­ran orfes els ter­ro­ris­tes i mal­fac­tors.