‘La bèstia i el sobirà'

El Macba ha obert final­ment, i fins al 30 d'agost, la mos­tra La bèstia i el sobirà, que inclou l'escul­tura del llop que sodo­mitza una líder femi­nista que alhora sodo­mitza –en una pene­tració que devem haver d'ima­gi­nar– el rei Joan Car­les, que al seu torn vomita flors sobre uns cas­cos nazis. Una escul­tura d'Ines Dou­jak que el direc­tor Bar­to­meu Marí va con­si­de­rar “ina­pro­pi­ada” i en con­tra­dicció amb la línia del museu. Una argu­men­tació que no s'aguanta per enlloc, tota vegada que la mos­tra vol ser, jus­ta­ment, una sac­se­jada a la defi­nició de la sobi­ra­nia política, dels llocs ente­sos com a sagrats: l'estat nació, les ins­ti­tu­ci­ons moder­nes o la mas­cu­li­ni­tat. I aquesta obra conté tots els ele­ments crítics que apos­ten per una redis­tri­bució d'aquesta sobi­ra­nia política entesa com la força de la llei de la violència per impo­sar aquesta llei a les bèsties –tots nosal­tres– que la des­co­nei­xen. L'obra s'ha cri­ti­cat per supo­sat mal gust, però –per­me­tin que per­so­na­litzi perquè l'art és sub­jec­tiu–, em sem­bla extra­or­dinària. Entre d'altres coses perquè, en un museu d'art con­tem­po­rani, aquesta obra explica fets tan con­tem­po­ra­nis com el debat sobre la sentència del setge del Par­la­ment, les pro­tes­tes davant de la nova seu del Banc Cen­tral Euro­peu, l'esquerda al bipar­ti­disme, la pro­tecció d'Hisenda al PP, Estat Islàmic con­tra els estats musul­mans, el qüesti­o­na­ment de la uni­tat d'Espa­nya i, no me'n puc estar, el Barça-Madrid. Sí. Perquè l'actual sobirà és Cris­ti­ano, però la bèstia és Leo Messi. O, millor, Luis Suárez. L'expo­sició del Macba, per cert, està basada en una con­ferència del filòsof Jaques Der­rida, el pare de la des­cons­trucció, que ve a dir que la filo­so­fia no pot tenir una base sòlida perquè la base de la filo­so­fia és el qüesti­o­na­ment cons­tant de tota base sòlida. Que en pren­guin nota també Pablo Igle­sias i Albert Rivera. El poder ja no és el que era. Però per a ells tam­poc ho serà.