Opinió

L'hagadà de Sarajevo

Els pròxims dies, a moltes llars jueves s'entonarà el ‘ha lajmah anya' i algú recitarà els versets de l'Èxode, en un brindis per tot allò que ha configurat la cultura del nostre món

A la terra pro­mesa o a la diàspora, els jueus prac­ti­cants es dis­po­sen a reme­mo­rar la Pas­qua jueva, les cele­bra­ci­ons del Pésaj que com­pro­me­ten durant vuit dies el poble hebreu en el record de l'alli­be­ra­ment egipci i la cre­ació del seu con­cepte iden­ti­tari, com a comu­ni­tat lliure, regida per lleis i orde­nada en una creença mono­te­ista. Força coin­ci­dent en el calen­dari amb la Pas­qua cris­ti­ana, ja que totes dues es regei­xen pel mateix ordre lunar, el Pésaj s'emmarca en el mes hebreu de Nis­san i aquest any s'ini­cia el 3 d'abril i es tanca el dia 11, amb les grans cele­bra­ci­ons ini­ci­als i de tan­ca­ment i un entre fes­tes de per­fil baix, que és cone­gut com “els dies hàbils de la festa”. A la Bíblia, el lli­bre del Levític ordena que “al cap­ves­pre del dia catorzè del pri­mer mes (Nis­san) cele­bra­reu la Pas­qua en honor del Senyor. El dia quinzè començarà la festa dels àzims...”

A la cai­guda del dia ini­cial, “quan les estre­lles ja són visi­bles”, les famílies cre­ients s'aple­guen a l'entorn de la taula, en una cele­bració sem­blant al sàbat, però més solemne, on men­gen l'anyell pas­qual i rea­lit­zen els qua­tre brin­dis ritu­als, men­tre es lle­gei­xen relats refe­rents a la cre­ació del món i a la sor­tida del poble jueu d'Egipte a la recerca de la terra que rega­li­mava llet i mel. Tot comença quan qui pre­si­deix la taula entona ha laj­mah anya (veniu a par­ti­ci­par del Pésaj), unes parau­les dites en ara­meu, remi­niscència d'un temps en què era la llen­gua domi­nant. És el Seder, el sopar pas­qual.

En el Seder de Pésaj entra a escena l'hagadà, lli­bre de relats bíblics uti­lit­zat per les lec­tu­res de la festa, a més d'aple­gar càntics i bene­dic­ci­ons. Un lli­bre que era a mol­tes cases jue­ves i que les riques famílies hebrees gau­dien de tenir-ne edi­ci­ons enri­qui­des amb il·lus­tra­ci­ons i fins amb tre­balls mini­a­tu­ris­tes de gran valor. Alguns exem­plars dei­xen tes­ti­moni del que foren les hagadà il·lus­tra­des, i aquests dies, fins al 5 de juliol, hi ha l'opor­tu­ni­tat de veure vuit ori­gi­nals expo­sats al Saló del Tinell de Bar­ce­lona.

Quan vaig estar a Sara­jevo vaig tenir interès a veure l'hagadà de Bar­ce­lona, també cone­guda com a hagadà de Sara­jevo, pos­si­ble­ment la peça més valu­osa dels pocs manus­crits exis­tents, i que ara es con­serva al Museu Naci­o­nal sara­je­vita. Un lli­bre impor­tant pel con­tin­gut però també per la seva lle­gendària vida, on pot­ser no tot el que es diu és veri­tat, tot i que la seqüència és molt pos­si­ble i fins pro­ba­ble. Atribuïda a l'escola d'il·lus­tra­dors bar­ce­lo­nins, de les pri­me­ries del segle XIV, es creu que fou feta com a regal de noces entre els Sóshan i els Ele­a­zar, dues pujants famílies cata­la­nes. Allà, els anys de con­vivència es tren­ca­ren amb els pogroms del 1391 i es creu que entre aquesta data i el decret de l'Alham­bra, sen­ten­ci­ant l'expulsió, el manus­crit tra­vessà Cas­te­lla per anar a parar a Lis­boa i poste­ri­or­ment a Itàlia, on un inqui­si­dor venecià l'estalvià d'anar a la foguera, estam­pant el segell sal­va­dor.

Trans­cor­ria el pri­mer terç del segle XVII quan l'hagadà arribà a Dubrov­nik, camí de Sara­jevo, on serà uti­lit­zada per la comu­ni­tat sefar­dita de la ciu­tat. El 1894 el lli­bre passa al fons del Museu de Bòsnia, on es pot seguir l'esglai con­ti­nuat de l'obra, sal­vada de l'urpa nazi gràcies a un cler­gue musulmà i nova­ment pro­te­gida de la barbàrie del 1992 per l'acció d'un valent bibli­o­te­cari. Ara, el manus­crit, refe­rent històric d'un poble en la diàspora, resta pro­te­git al recons­truït Museu Naci­o­nal.

Els pròxims dies, a mol­tes llars jue­ves s'ento­narà el ha laj­mah anya i algú reci­tarà els ver­sets de l'Èxode, en un brin­dis per tot allò que ha con­fi­gu­rat la cul­tura del nos­tre món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia