Opinió

Escac (i mat?) a les entitats

Indirectament, el que
es posa en situació de perill extrem és el model de societat travat
pel teixit associatiu

L'asso­ci­a­ci­o­nisme català està en situ­ació d'alarma, i amb raó. Des de fa set­ma­nes, els ajun­ta­ments de tot el país fan reu­ni­ons infor­ma­ti­ves amb els repre­sen­tants de les asso­ci­a­ci­ons i enti­tats sense ànim de lucre del seu muni­cipi per ana­lit­zar les con­seqüències del nou impost de soci­e­tats en vigor des de l'1 de gener. Les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves i els clubs espor­tius de base, a més, tenen amenaçada la via­bi­li­tat i la super­vivència per la llicència única fede­ra­tiva i l'obli­gació de donar d'alta a la Segu­re­tat Social qual­se­vol per­sona que hi fa una feina per la qual rep una com­pen­sació econòmica. Dijous 19 de març, la Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves de Cata­lu­nya (UFEC) va ajun­tar l'esport català, tant el pro­fes­si­o­nal com el de base, en un gran acte de rebuig a les noves nor­ma­ti­ves.

No són unes ame­na­ces que vin­guin d'unes set­ma­nes ençà. Fa molts mesos que es veuen venir. A finals del 2012 van començar les ins­pec­ci­ons de la Segu­re­tat Social a clubs de natació i de fut­bol que van aca­bar en san­ci­ons. Ben aviat es va veure que no eren ins­pec­ci­ons pun­tu­als i aleatòries sinó que es trac­tava d'una ope­ració de gran enver­ga­dura amb una fina­li­tat ben clara i defi­nida i que eren totes les enti­tats les que esta­ven en perill. L'entrada en vigor del nou impost de soci­e­tats el rebla.

Les últi­mes set­ma­nes hem assis­tit
a una mobi­lit­zació ins­ti­tu­ci­o­nal a favor de les enti­tats sense ànim de lucre i els clubs espor­tius. Tan­ma­teix, més enllà de l'asses­so­ra­ment fis­cal, que en molts casos con­sis­teix a dema­nar als pre­si­dents i direc­tius de les asso­ci­a­ci­ons que no s'hi ata­ba­lin i posin els seus comp­tes en mans d'un ges­tor pro­fes­si­o­nal, i de mos­trar tar­geta ver­me­lla al govern espa­nyol, la resistència és més aviat nul·la i poc eficaç. El secre­tari d'estat per a l'Esport, Miguel Car­de­nal, se la treu de sobre ràpid amb una sim­ple decla­ració: “no hi ha greuge cap a l'esport català” i “dei­xeu de poli­tit­zar l'esport”.

La llicència única espor­tiva és una mesura recen­tra­lit­za­dora clàssica, encara que per bus­car-ne pre­ce­dents hàgim d'anar a l'època de la Dele­gación Naci­o­nal del Deporte, la de FET y de las JONS, i un meca­nisme per dre­nar els recur­sos de les fede­ra­ci­ons ter­ri­to­ri­als a bene­fici de les espa­nyo­les. És a dir, que és una altra fac­tura que es podrà afe­gir al dèficit fis­cal amb l'Estat. També per sos­treure'ls poder. Ara l'impost de soci­e­tats en vigor des de l'1 de gener és un cop de gràcia de con­seqüències devas­ta­do­res. Les modi­fi­ca­ci­ons que s'hi han introduït al febrer no solu­ci­o­nen res. La clau està en el con­cepte d'acti­vi­tat econòmica, que no pot superar els 2.000 euros d'ingres­sos anu­als, perquè hi caurà qual­se­vol de les acci­ons que les enti­tats s'empes­quen per finançar-se, des de la lote­ria i les rifes a les bar­res de bar.

Hi ha una con­tra­dicció ter­mi­nològica fla­grant. En teo­ria, l'impost de soci­e­tats s'aplica als bene­fi­cis (un 25 per cent de no res), gaudi que no tenen per defi­nició les enti­tats i asso­ci­a­ci­ons sense ànim de lucre. El que hi ha al dar­rere és més evi­dent encara: un afany de recap­tació insa­do­lla­ble i injust perquè s'acar­nissa amb els sec­tors més vul­ne­ra­bles i inde­fen­sos de la soci­e­tat, siguin les per­so­nes que cobren una nòmina o bé sigui la base asso­ci­a­tiva que no tenen ni mit­jans ni capa­ci­tat per tram­pe­jar la legis­lació fis­cal amb asses­sors i mar­tin­ga­les jurídiques.

La pata­cada la rebran direc­ta­ment les enti­tats sense ànim de lucre, que es veu­ran esca­nya­des per l'impost i el cost de la pape­rassa que els caldrà per com­pli­men­tar-lo. Però, indi­rec­ta­ment, el que es posa en situ­ació de perill extrem és el model de soci­e­tat tra­vat pel tei­xit asso­ci­a­tiu. Dit d'una altra manera, la cohesió i la inte­gració social a escala muni­ci­pal, la més bàsica i deci­siva per a la con­vivència. O sigui, que la super­vivència de l'asso­ci­a­ci­o­nisme català, el model de soci­e­tat que ha ver­te­brat, es con­ver­teix en un altre argu­ment a favor de la inde­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia