Opinió

Viure sense tu

Temps

Hi ha un temps que no tornarà per a tots aquells que han fet estavellar

Aquest 2015 tindrà un segon més. El 30 de juny, de manera automàtica, els rellot­ges atòmics afe­gi­ran aquest segon que com­pensa l'efecte de la rotació de la Terra. Des del 1972 ja hem afe­git 24 segons, i si no es fes així cada 500 anys els rellot­ges tin­drien un retard d'una hora. L'hora amb què juga­rem de nou aquesta arren­cada de pri­ma­vera en què la pluja ens ha vol­gut fer veure que ja érem a l'abril o al maig. Girem les bus­ques del rellotge bus­cant la llum, men­tre els auto­ma­tis­mes que es mouen per la xarxa com­pas­sa­ran aquesta mati­nada ordi­na­dors, tau­le­tes i mòbils.

És el temps acce­le­rat d'aquest segle, en què el volem apro­fi­tar tot, no estem dis­po­sats a per­dre'l, i per això volem més llum i el segon afe­git. Hem pas­sat de sen­tir tocar cam­pa­nes a la pre­cisió més abso­luta del que deu ser la imatge d'un ins­tant: un segon. I això aquesta set­mana en què el temps, el rellotge, és a dir la vida, s'ha atu­rat de cop per a les 150 per­so­nes del vol de Ger­manwings sinis­trat. Una per­sona ha posat fi expres­sa­ment a la seva i la del pas­satge que conduïa. “Com un llam­pec caigué la vida, igual que una pes­ta­nya en un got d'aigua”, escri­via el poeta rus Man­dels­tam. I mirant de superar el tràngol el temps fa un doble joc. El temps tot ho cura, és la frase popu­lar, com de pri­mers auxi­lis emo­ci­o­nals, per fer avançar el procés de dol. I per altra banda hi ha un temps que no tor­narà per a tots aquells que han fet esta­ve­llar. El seu temps s'ha aca­bat. I això que és el mateix que curarà els fami­li­ars de les vícti­mes. És un fet irre­ver­si­ble. Un what­sapp de l'amic Edu­ard m'adver­tia de la mort d'un tiet seu que viat­java en l'avió. Un mis­satge que s'envia en un ins­tant, com s'apaga una vida. El psi­quia­tre Ramon Riera, autor de La con­nexió emo­ci­o­nal, explica que una desgràcia d'aques­tes pro­por­ci­ons impacta sobre la soci­e­tat i ens entrena la nos­tra vul­ne­ra­bi­li­tat. Com en som, de febles, i com n'és de fugis­ser, el temps. Pot­ser només ens resta el con­dol als fami­li­ars i amics, que tam­poc ens res­tarà cap segon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia