El suflé ennuega

Men­tre Con­vergència i Esquerra s'enves­tien durant mesos, a Madrid tot eren fes­te­tes i con­feti. Circ ale­gre. Polítics, peri­o­dis­tes, ana­lis­tes, con­ter­tu­li­ans, colum­nis­tes i tra­pe­zis­tes pro­cla­ma­ven, sense inter­mitències, que el suflé sobi­ra­nista s'havia desin­flat i van alçar acta de defunció del procés inde­pen­den­tista. N'hi ha que con­fo­nen desit­jos amb rea­li­tat. I que inten­ten fer autòpsies amb el cadàver encara cor­rent pel camp. Pot­ser això explica que el docu­ment que han subs­crit Con­vergència i Esquerra hagi remo­gut tant l'asfalt de la Puerta del Sol. El pri­mer a cla­mar i recla­mar ha estat Mari­ano Rajoy. El pre­si­dent del govern espa­nyol ha enviat el paper a l'Advo­ca­cia dita de l'Estat. És a dir, al seu advo­cat de guàrdia. Com li exi­gia la tropa mediàtica alte­rada que l'acom­pa­nya. El doble esforç no s'entén. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja patei­xen unes quan­tes que­re­lles per la con­sulta del 9 de novem­bre. Pot­ser el pre­si­dent espa­nyol vol ados­sar-los més anys de presó. No en tenen mai prou. Una altra reacció der­ma­tològica intensa ha estat la del diari El País. Ahir el pre­sumpte por­ta­veu de la cava­lle­ria pro­gres­sista espa­nyola va publi­car un edi­to­rial guer­rer. Lli­ga­des al pacte entre repu­bli­cans i con­ver­gents, els senyors de la pre­sumpta esquerra espa­nyola van publi­car expres­si­ons i parau­les com “atemp­tat democràtic”, “deliri sense pal·lia­tius”, “república bana­nera”, “dic­ta­dura soviètica”, “caos” o “autocràcia”. Ells sí que són atemp­tat, deliri, bana­ners i soviètics...