Tot pot empitjorar

Els cata­lans sem­blen haver-se acos­tu­mat a la traca ver­bal d'Espe­ranza Aguirre. Un coet naci­o­nal. Acos­tu­mats i encan­tats. Tan recep­tius i pagats, que, quan la can­di­data a l'alcal­dia de Madrid pel PP visita Cata­lu­nya, la vore­gen i la fes­te­gen. Cada lliu­ra­ment de la còlera patriòtica de l'expre­si­denta de la Comu­ni­tat de Madrid, exse­na­dora, expre­si­denta del Senat i exmi­nis­tra d'Edu­cació i Cul­tura, és cele­brat a Cata­lu­nya com si l'objec­tiu del pro­jec­til fos Espa­nya. El perquè de la diferència del tracte que reben a Bar­ce­lona Fede­rico Jiménez Losan­tos i Espe­ranza Aguirre és un mis­teri. En el fons, què els dife­ren­cia? L'accent? Aguirre ha enri­quit el patri­moni intel·lec­tual de la huma­ni­tat amb una col·lecció de fra­ses esco­pe­tai­res que la fauna insen­sata que la troba gra­ci­osa pot tro­bar en qual­se­vol cer­ca­dor sol­vent. En una de les seves dar­re­res inter­ven­ci­ons dema­nava sus­pen­dre la final de la copa del Rei si les afi­ci­ons dels dos equips que se la dis­pu­ten xiu­len l'himne espa­nyol, expressió de dis­crepància que Aguirre con­si­dera “una mos­tra d'odi”. Si Espe­ranza Aguirre gua­nya l'alcal­dia de Madrid, l'espec­ta­cle es mul­ti­pli­carà. Però podria ser pit­jor. La podria gua­nyar, aquesta alcal­dia tan dis­pu­tada, Anto­nio Miguel Car­mona, can­di­dat soci­a­lista, pilot, con­ter­tulià i alfe­res de l'exèrcit de l'aire. Car­mona ha des­bor­dat l'exmi­nis­tra només en dues inter­ven­ci­ons. En la segona pro­clama: “Qui vul­gui pas­sar per sobre de la Cons­ti­tució haurà de pas­sar abans per sobre del meu cadàver”. Auxili!