Ocupació

Aquests dies hi ha una certa eufòria gens con­tin­guda, que aflora com un guèiser en deter­mi­nada premsa, arran de les xifres de l'atur, que estan bai­xant vigo­ro­sa­ment. Jo sóc el pri­mer d'ale­grar-me'n, tot i que hi ha coses que no m'aca­ben de qua­drar. Perquè, a veure, si segons aquesta mateixa premsa i aquells que viuen a la seva ombra, el procés sobi­ra­nista és la ruïna de Cata­lu­nya, com és que l'atur també baixa al nos­tre país? No hau­ria d'anar dife­rent? No hau­ria de dis­mi­nuir a Espa­nya i aug­men­tar a Cata­lu­nya? Perquè, si tal com diuen ells matei­xos, les inver­si­ons estran­ge­res estan fugint cames aju­deu-me del nos­tre país per culpa de la qui­mera inde­pen­den­tista, com és que mal­grat tot s'estan cre­ant llocs de tre­ball? I és que una cosa és la rea­li­tat i una de ben dife­rent, el que con­vin­dria als que pin­ten el nos­tre país com un infern xenòfob, on es per­se­gueix tot­hom que pensa dife­rent. Al cap­da­vall i ben mirat, si tal cosa fos veri­tat –que no ho és–, a Espa­nya tindríem uns molt bons mes­tres.

Però no és aquesta la reflexió que vull fer sobre l'atur. Abans de res, Déu me'n guard, de cri­ti­car el fet que hi hagi més per­so­nes tre­ba­llant. Sem­pre he cre­gut que la feina, tenir feina, és el màxim indi­ca­dor de progrés social d'un país. Perquè de la feina es deriva tota la resta: la dig­ni­tat, l'auto­es­tima i la sen­sació que no deus res a ningú, sinó que tot t'ho gua­nyes amb el teu esforç. Que no és poc.

El que em pre­o­cupa és la manera com s'està gene­rant ocu­pació. Els matei­xos mit­jans que, per interès polític, llan­cen les cam­pa­nes al vol, a veure si així se n'assa­benta algun exvo­tant del Par­tit Popu­lar, adme­ten que més del 80% d'aquesta ocu­pació la gene­ren el turisme i la cons­trucció. És a dir, que Espa­nya, com Cata­lu­nya, no ha après res de la crisi.

És clar que també és difícil cons­truir una alter­na­tiva, perquè resulta que molta joven­tut ben pre­pa­rada ha hagut de mar­xar a l'estran­ger a bus­car-se la vida. I allà roma­nen.

Si ser­veix de con­sol, pot­ser tor­na­ran algun dia... només de vacan­ces, a dis­fru­tar d'un apar­ta­ment cons­truït a la platja.