Montserrat Julió

Dies d'abril, de sol i de dol. Amb aires de nostàlgia repu­bli­cana, que a Tar­ra­gona hem estat par­lant, en el marc de la URV, sobre Església i fran­quisme. De dol per la mort d'un G. Grass, motor del Grup 47, que no estava d'acord amb la manera com s'havia por­tat la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya. I per l'adéu d'un Edu­ardo Gale­ano, que havia escrit a Pineda Días y noc­hes de amor y de guerra: el procés d'edició del lli­bre va ser una lliçó de pro­fes­si­o­nal de l'escrip­tura, capaç d'una reducció dràstica d'un text... que ja estàvem dis­po­sats a edi­tar en la seva pri­mera versió, però que ell va rees­criure per acon­se­guir més inten­si­tat literària.

Un mes que aca­ba­rem a Mataró, on va néixer, fa 86 anys, l'actriu i escrip­tora Mont­ser­rat Julió. Als deu anys, i després d'un exili forçat a França, va poder arri­bar amb els seus pares a Xile, amb el Win­ni­peg, el vai­xell que havia orga­nit­zat Pablo Neruda a favor dels refu­gi­ats repu­bli­cans. Allà la nena Julió va poder fer estu­dis i es va ena­mo­rar del tea­tre, que una cata­lana, Mar­ga­rida Xirgu, tant a Xile com a l'Uru­guai, dig­ni­fi­cava. I és que el 28 d'abril, a la Sala d'Actes de Can Pala­uet, l'Ajun­ta­ment mata­roní ret home­natge a la llarga i no gens plàcida tra­jectòria de Mont­ser­rat Julió, que va ser actriu de tea­tre (en català i en cas­tellà), de cinema, amb par­ti­ci­pació en més de trenta pel·lícules (l'estrena al cos­tat del també mata­roní Lluís Josep Come­ron) i de tele­visió... i que, alhora, es va con­ver­tir en escrip­tora nota­ble de guions, de memòries i fins i tot d'una novel·la, que fa basarda, de ciència-ficció, sobre el futur apo­calíptic que pot­ser ens espera.

Ja el març de 2008, en el marc del Dia Inter­na­ci­o­nal del Tea­tre, Mataró va home­nat­jar l'actriu... que viu a Madrid, des de fa vint-i-cinc anys. L'he visi­tat sovint. I l'he sen­tida, molts cops, lle­gint en públic poe­mes cata­lans, de Sal­va­dor Espriu. O de Pere Quart, que també era a San­ti­ago de Xile, exi­liat. O poe­mes en cas­tellà de Pablo Neruda, tan bon amic de l'ano­me­nat “Grup Andí”, amb presència nota­ble dels escrip­tors cata­lans, com ara Xavier Ben­gue­rel, Domènec Guansé, Mont­ser­rat Abelló i Fran­cesc Tra­bal. A la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, he pogut con­sul­tar la cor­res­pondència entre l'encara noia Julió i els ja madurs Ben­gue­rel i Oli­ver. Un gra­pat de car­tes, a tall de mate­ri­als per a una crònica sobre el tros­se­jat món cul­tu­ral català dels anys cin­quanta i sei­xanta.