Reconeixement i perdó

Cor­ren mals temps per al reco­nei­xe­ment de geno­ci­dis. La insòlita reso­lució dels casos de Bòsnia i Croàcia, en què el Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia de les Naci­ons Uni­des va dic­ta­mi­nar que no es podia par­lar de geno­ci­dis, no és un bon pre­ce­dent per a la causa armènia. Evi­dent­ment, els governs geno­ci­des no acos­tu­men a reconèixer per com­bustió espontània les atro­ci­tats que come­ten, però exis­tei­xen els pre­ce­dents, per exem­ple, d'Ale­ma­nya amb l'Holo­caust, i dels matei­xos kurds, que van par­ti­ci­par en el geno­cidi armeni, però que poste­ri­or­ment van dema­nar perdó. Dis­cul­par-se és pos­si­ble. Cent anys després d'aque­lla desgràcia, amb 1,5 mili­ons de morts, Tur­quia con­ti­nua sense fer les paus amb si mateixa.