Opinió

Literalitat de valors

Continuem sense saber per què es vol allò que es vol, sense debatre raons, condicions, variables, possibilitats

Final­ment s'ha for­ma­lit­zat la con­trovèrsia que de manera més o menys explícita i pode­rosa pla­nava sobre l'expec­ta­tiva política a mitjà ter­mini: la dimensió ple­bis­citària de les anun­ci­a­des elec­ci­ons del 27 de setem­bre s'ha de mesu­rar en vots o en dipu­tats? El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat es va pro­nun­ciar fa uns dies: si els efec­tes d'unes elec­ci­ons els deter­mi­nen sigui quin sigui el cas el nom­bre de dipu­tats, per què no en aquest? I encara més tenint en compte que es tracta d'un últim recurs al qual s'ha arri­bat per reducció, després que les instàncies gover­na­men­tals de Madrid han impe­dit totes les altres.

Els ana­lis­tes han explo­rat els aspec­tes de la qüestió de manera quasi cali­doscòpica. Em faig ressò de dos. Des d'una banda s'ha asse­nya­lat el con­tra­sen­tit que cal­guin dos terços de la cam­bra per modi­fi­car l'Esta­tut, i es pre­ten­gui que ara amb la majo­ria abso­luta n'hi hagi prou per modi­fi­car l'esta­tus del ter­ri­tori; des de l'extrem opo­sat es cons­tata que els matei­xos que no ator­guen vali­desa a cap majo­ria que no sigui la dels vots són els qui neguen la legi­ti­mi­tat de con­si­de­rar ple­bis­citàries a efec­tes pràctics unes elec­ci­ons autonòmiques, i jo pre­gunto: aquesta que s'asse­nyala és una con­tra­dicció mera­ment estratègica o és una pro­funda inco­herència moral? És un senyal d'estar dis­po­sat a tot per tal d'obs­truir el procés?

Es pot dis­cu­tir quina il·lega­li­tat ètica pre­senta una actu­ació a la qual s'arriba després que els qui tenen poder per fer-la per­fec­ta­ment legal s'hi han negat de manera per­tinaç i rei­te­rada, seguint el sim­ple dic­tat dels seus interes­sos econòmics. I també es pot apel·lar a legi­ti­mi­tats històriques per cons­ta­tar que com­pli­cat i sovint que inútil és pre­ten­dre buro­cra­tit­zar els ele­ments polítics a favor dels pro­pis interes­sos. No conei­xem la història tots ple­gats? Ens hem obli­dat que unes elec­ci­ons muni­ci­pals van fer caure la monar­quia el 1931? Són d'altres temps, diuen els necis. Però no fa tant que el mur de Berlín va caure i la par­tició de les dues Ale­ma­nyes es va fon­dre en qüestió d'hores, i en mesos es va des­fer un imperi com la Unió Soviètica. Però aquí els esca­gar­ri­nats d'un cantó con­ti­nuen dient: anem a poc a poc, no la caguem. I els tro­glo­di­tes de l'altre no paren de dir: ni d'aquí a cent mil anys no tin­dreu això que voleu.

Ara he exa­ge­rat? Cent mil pot­ser no, però sí que els anys cauen de cent en cent per les aspi­ra­ci­ons iden­titàries dels cata­lans dis­po­sats –deci­dits, sem­bla que no tant– a ser ells matei­xos a tots els efec­tes. No hi ha valents entre nosal­tres? No hi ha ardits? Ens hem resig­nat a fer del coratge una dimensió humana infan­til, a fer d'ago­sa­rat sinònim d'eixe­le­brat, d'irre­fle­xiu, d'incon­sis­tent?

Arros­se­gada per una fata­li­tAT ine­luc­ta­ble, la maca­bra mecànica elec­to­ral deixa els uns i els altres en mans dels covards, dels avars del sen­tit de l'aven­tura, dels usu­rers de la vita­li­tat i l'espe­rit de les sagues. Per això es fan elec­ci­ons cada qua­tre anys, pels qui can­vien de vot. Tret de quan una catàstrofe impor­tant pro­du­eix un tomb, els grans movi­ments d'opinió són lents, amb inèrcies pode­ro­ses i tendència al con­ser­va­do­risme estruc­tu­ral, que sol aca­bar coin­ci­dint amb el polític. I els dis­cur­sos dels uns i els altres sem­blen adreçats als res­pec­tius con­vençuts, i escas­sa­ment tran­quil·lit­za­dors pels tre­mo­lo­sos.

Pot­ser l'‘aurea medi­o­cri­tas' hora­ci­ana s'adiu més a la natura humana que els furors heroics. Pot­ser cal aten­dre la democràcia genètica, o la de la con­ducta –tant hi fa les ide­o­lo­gies–, i gua­nyar la majo­ria des de la xava­lla, des de la quo­ti­di­a­ni­tat més gregària i modesta. Quin dret té ningú a dema­nar a un altre que pren­gui ris­cos si l'altre no hi està dis­po­sat, si tan sols no en té ganes?

Con­ti­nuem sense saber per què es vol allò que es vol, sense deba­tre raons, con­di­ci­ons, vari­a­bles, pos­si­bi­li­tats. Als qui hones­ta­ment no tenen les coses clares, se'ls estan donant ele­ments con­sis­tents, arti­cu­lats i seri­o­sos per aju­dar-los a deci­dir-se al marge de pors primàries, de fílies i fòbies? No gaire. I el temps corre a favor del desor­dre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia