Fantasmada

Que Déu em guardi d'afirmar que Maurici Lucena és un fantasma. Ara bé, dit això, no em negaran que sí que es podria acusar el dirigent socialista d'apologia de la fantasmada. Com sinó podem entendre les seves declaracions de la setmana passada en què, sense que li caigués la cara de vergonya sobre el faristol del Parlament, justificava les llistes municipals farcides de personatges que no saben ni on para el poble on es presenten?

Això és la democràcia, ens deia Lucena sense envermellir. No, és l'economia, estúpid! Aquesta seria la resposta, després de saber que socialistes i populars, campions en el tema de les llistes amb espectres, s'embutxacaran 1,2 milions d'euros gràcies a aquesta gran farsa.

300 candidatures fantasma al Principat, només entre els dos grans partits espanyols! Quin tràfec de gent: de l'Hospitalet de Llobregat a Estamariu, de les Canàries a la Vilella Baixa, de Fraga a Gósol, de Mataró a Biosca, de Manresa als Omellons, de Getafe a Sant Joan de les Abadesses... Fins i tot el loquaç diputat popular José Antonio Coto, aquell noi tan eixerit que acostuma a fer el ridícul cada vegada que obre la boca al Parlament, es presenta com a candidat –fantasma, només faltaria– a Guardiola de Berguedà. Recony!

Però no es preocupin, que l'inclassificable Enric Millo –l'home que, després de guanyar-se la vida a UDC i intentar sense èxit entrar a ERC, va acabar al PP com a flagell de rojos i separatistes– ha trobat un argument molt més treballat que el de Lucena per justificar la fantasmada. Segons Millo, el seu partit ha de fer llistes amb espectres per la por que generen els independentistes (molt violents, és clar) en els nombrosos militants i simpatitzants que el seu partit té a la Catalunya interior. Ara ho entenc tot. La por... Una excusa tan bruta com el pal d'un galliner. Una excusa tan bruta com la decència de Millo.