Falsa primera volta

Si la majo­ria de regi­dors que avui siguin esco­llits aca­ben res­po­nent a un per­fil sobi­ra­nista, la cursa per a les elec­ci­ons del 27 de setem­bre prendrà una acce­le­ració con­si­de­ra­ble i el procés per a l'acon­se­gui­ment de l'estat propi tindrà una base ter­ri­to­rial i ins­ti­tu­ci­o­nal extra­or­dinària­ment útil. D'això no hi ha cap dubte. Ara bé, no és cert ni pru­dent pren­dre's les muni­ci­pals d'avui com una pri­mera volta de les trans­cen­den­tals elec­ci­ons al Par­la­ment d'aquesta tar­dor vinent ni supe­di­tar a aquests comi­cis l'elecció de les per­so­nes que aga­fa­ran les reg­nes dels ajun­ta­ments, com s'ha insis­tit a recla­mar des de dife­rents tri­bu­nes polítiques i d'opinió.

No és cap tòpic que a les elec­ci­ons muni­ci­pals es voten can­di­dats a qui ens és fàcil conèixer, seguir i saber bona part de la seva vida. I tam­poc no ho és que se'ls vota perquè resol­guin qüesti­ons de prag­ma­tisme imme­diat: car­rers, neteja, trans­ports, infra­es­truc­tu­res, obres... Els pobles i les ciu­tats són espais de con­vivència, de con­tacte i comu­ni­cació entre les per­so­nes i, per grans que siguin, la distància curta faci­lita saber qui és qui, què ha fet o què és capaç de fer.

Val més, doncs, que a l'hora de donar el vot ho fem a qui ens mereixi con­fiança pel que ha por­tat a terme o per la cre­di­bi­li­tat del que pensa fer. I els pris­mes a través dels quals hem de mesu­rar la idoneïtat dels can­di­dats són el nos­tre car­rer i la nos­tra loca­li­tat, els esce­na­ris de la nos­tra vida quo­ti­di­ana, l'entorn que ens acom­pa­nya un dia dar­rere l'altre i que pot esde­ve­nir còmode i ama­ble o inhòspit i des­a­gradós segons qui desig­nem per encar­re­gar-se'n. Ni hi ha cap sigla que tin­gui la patent de l'eficàcia ni la nos­tra pro­xi­mi­tat ideològica a un can­di­dat o a un altre con­ver­ti­ran cap inepte en efi­ci­ent. Per això, avui hi haurà inde­pen­den­tis­tes que vota­ran can­di­dats uni­o­nis­tes i espa­nyo­lis­tes que vota­ran can­di­dats sobi­ra­nis­tes.

I els par­tits que facin exa­men de consciència, sobre­tot a l'hora d'inter­pre­tar els resul­tats. Avui les xifres glo­bals poden ser­vir de base per deter­mi­nar tendències i bases, però ben poc més, perquè les bata­lles són a cada poble i ciu­tat i la suma de totes és exclu­si­va­ment una xifra. Només és a cada loca­li­tat on és ava­lu­a­ble l'èxit o el fracàs d'un par­tit en funció del nom­bre de regi­dors que hagi acon­se­guit i només aquesta xifra per­met valo­rar el grau d'encert o d'error a l'hora d'esco­llir les per­so­nes que han rebut el crèdit i la con­fiança dels seus con­vi­la­tans.