Portada

Dis­sabte, dia de reflexió, escol­tes a la ràdio que un tui­taire ha cla­vat amb aquesta frase l'absur­di­tat d'una jor­nada esta­blerta per hàbits elec­to­rals caducs: “Aniríem tots més bé si tinguéssim un mes de reflexió i un dia de cam­pa­nya.” Després, esmor­zes amb el diari que a la por­tada t'ofe­reix en tres titu­lars el resum de la vida. Men­tre a dalt s'anun­cia el desem­bar­ca­ment a Girona del rodatge de la pròxima tem­po­rada de la sèrie tele­vi­siva d'èxit Joc de trons, a sota ens infor­men que la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca ha ocu­pat un altre edi­fici buit a Salt. A dalt, la cele­bració dels llo­ga­ters gla­mu­ro­sos que durant un temps vin­dran a fil­mar una rea­li­tat fictícia al plató temàtic del nos­tre Barri Vell. A sota, la rea­li­tat tos­suda, des­pu­llada de gar­lan­des, pro­ta­go­nit­zada pels actors d'una sèrie que es titula sobre­viure a la recerca d'un sos­tre digne. I, al cos­tat, gai­rebé com una picada d'ullet de la casu­a­li­tat, un ter­cer titu­lar: Acte de rebuig a Olot con­tra la xenofòbia. És la mateixa xenofòbia que fa que alguna gent miri de reüll les túniques aco­lo­ri­des de les mares que a la foto­gra­fia des­car­re­guen la roba als pisos ocu­pats de Salt? Tots tres són titu­lars neces­sa­ris que, fent un joc de parau­les, fins i tot resul­ten inter­can­vi­a­bles. Així, el de dalt podria haver estat aquest: Rodatge a Girona con­tra la gla­mu­rofòbia. I el de sota: Silenci, a Salt es roda la veri­tat.

Les ciu­tats neces­si­ten agra­dar-se a si matei­xes, expor­tar aquesta satis­facció i atraure les inver­si­ons i els turis­tes, en qual­se­vol moda­li­tat empre­sa­rial, també la cine­ma­togràfica. Alhora, els qui gover­nen aques­tes ciu­tats també han de saber mirar a totes ban­des, sobre­tot als bar­ris i a les capes soci­als que no se'n poden per­me­tre ni un, de gram de gla­mur. Avui cada muni­cipi del nos­tre país comença a escriure la seva nova por­tada, després del cop de cla­queta que ahir va donar inici a un metratge de qua­tre anys, trans­cor­re­guts els quals valo­ra­rem si els alcal­des i regi­dors han sabut ges­ti­o­nar l'equi­li­bri entre la ciu­tat orgu­llosa de ser-ho i la
que no surt mai a les pel·lícules.