El cacau d'Unió

Sense temps de refer-se de la cam­pa­nya i de les cas­ta­nyes que a alguns els han cai­gut en les muni­ci­pals, els diri­gents d'Unió enfi­len el camí de la con­sulta del 14 de juny amb les aigües remo­gu­des. La trans­cendència de la cita és evi­dent, sobre­tot per als que pre­te­nen que mar­qui un abans i un després en la tra­jectòria d'un par­tit que va ser un refe­rent i un pre­cur­sor del cata­la­nisme polític i que ara és un arte­facte anodí, atra­pat entre la per­so­na­li­tat del seu líder i l'ombra allar­gada de Con­vergència. Si el 15 de juny ens lle­vem sabent què és Unió, què pensa, si s'apunta al procés o si opta per un arris­cat camí en soli­tari és que la con­sulta haurà estat l'ins­tru­ment eficaç que avui, malau­ra­da­ment, només un sec­tor del par­tit reclama.