‘Brexit' de doble tall

El Regne Unit ha vis­cut una situ­ació de pri­vi­legi imme­mo­rial dins la Unió Euro­pea. Ara que plan­teja mar­xar-ne, busca encara més deferències, com que Brus­sel·les accepti que hi ha ciu­ta­dans de pri­mera i ciu­ta­dans de segona dins les fron­te­res comu­nitàries. Pot­ser no anava tan des­en­ca­mi­nat Char­les de Gau­lle en des­criure la pèrfida Albió com un cavall de Troia per rebut­jar rei­te­ra­da­ment l'adhesió de Lon­dres al club. La lliure cir­cu­lació és fona­men­tal i ha de ser pre­ser­vada. No és la UE qui s'ha d'emmot­llar al Regne Unit, ans al con­trari. Si Lon­dres vol votar, que voti; però que tin­gui pre­sent que si el sí a mar­xar gua­nya a Angla­terra i el no venç a Escòcia, Nicola Stur­geon es car­re­garà de més raons per a la rup­tura interna.