Campanya contra Colau

Ho va dir Joan Her­rera en públic i amb insistència dijous pas­sat: “Alerta, perquè comença una cam­pa­nya mediàtica con­tra Ada Colau.” El colíder d'Ini­ci­a­tiva sap de què parla, perquè el seu par­tit també n'ha patit alguna, però, de cam­pa­nyes, n'hi ha de tots els colors i de totes les mides. Joan Laporta, per exem­ple, en va haver d'aguan­tar una que es va allar­gar durant tota l'etapa en què va pre­si­dir el Barça. Una cam­pa­nya que va donar com a gran resul­tat que el club tornés a la medi­o­cri­tat ins­ti­tu­ci­o­nal –no espor­tiva– i a la sub­missió naci­o­nal. Artur Mas en suporta una altra que, amb dues més, en faria una dot­zena. Xavier Trias fins i tot va haver de veure com el seu nom es lli­gava a un compte cor­rent andorrà. De cam­pa­nyes, doncs, abra­si­ves i incle­ments, n'aguan­ten fins i tot aquells que el senyor Her­rera veu com a ene­mics. Però ell no en parla, d'aques­tes. Pot­ser en fomenta alguna i tot. Ada Colau també n'haurà de patir. Com gai­rebé tot­hom. Joan Her­rera té raó. Hi ha interes­sos con­crets que han rebut l'arri­bada de la can­di­data de Bar­ce­lona en Comú a l'alcal­dia de Bar­ce­lona com un greu error. O com una agressió. Pre­ci­sa­ment per això mateix ella no hi hau­ria d'aju­dar. Com es pot dema­nar arbi­trar un con­flicte –el de Movis­tar– amb la samar­reta d'una de les parts, encara que tin­gui tota la raó? Els medi­a­dors han de gua­nyar-se la con­fiança de tots els impli­cats. Hau­ria agra­dat al Barça que ahir l'àrbi­tre del par­tit l'hagués començat a xiu­lar lluint amb orgull els colors de l'Ath­le­tic?