Mas i Colau

No m'agrada, el pre­si­dent Artur Mas, quan pro­por­ci­ona a un diari aquest titu­lar: “Em pre­o­cupa el futur de Bar­ce­lona amb Ada Colau.” M'agrada, el pre­si­dent Artur Mas, quan els demana als empre­sa­ris que ara que s'albira l'horitzó de la recu­pe­ració econòmica a l'hora de fer caixa es recor­din de repar­tir la riquesa entre els des­fa­vo­rits. M'és indi­fe­rent, el pre­si­dent Artur Mas, quan no con­trola el ric­tus en plena xiu­lada con­tra l'himne espa­nyol i deixa que tots ple­gats inter­pre­tem que en rea­li­tat reia per sota el nas.

No m'agrada, Ada Colau, quan reclama públi­ca­ment a Mas que pagui el deute de la Gene­ra­li­tat amb l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, perquè és una manera inne­cessària de començar amb mal peu. M'agrada, Ada Colau, quan es posa la samar­reta i baixa a donar suport als tre­ba­lla­dors explo­tats per una mul­ti­na­ci­o­nal, perquè enlloc està escrit que una alcal­dessa electa hagi de per­dre el con­tacte amb el car­rer. M'és indi­fe­rent, Ada Colau, quan s'afa­nya a reno­var el con­tracte per a l'orga­nit­zació del Mobile World Con­gress a Bar­ce­lona, perquè de moment no cal espar­ra­car cap bara­lla i ja hi haurà temps de rene­go­ciar les con­di­ci­ons des­ti­na­des a acon­se­guir que aquesta cita tan sub­ven­ci­o­nada bene­ficiï més el con­junt de la ciu­ta­da­nia.

No m'agra­da­ria que el to d'aques­tes decla­ra­ci­ons públi­ques marqués a par­tir d'ara la relació ins­ti­tu­ci­o­nal entre la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment de la capi­tal de Cata­lu­nya, cap dels dos càrrecs que les encapçalen es pot per­me­tre un per­fil baix. M'agra­da­ria que Mas pogués cul­mi­nar el seu pro­jecte sobi­ra­nista sense més ame­na­ces espa­nyo­les i que Colau pogués demos­trar que sap gover­nar sense patir tam­poc les pres­si­ons esmo­la­des que el sis­tema esta­blert ja ha començat a apli­car en con­tra seu. I em seria indi­fe­rent que al final la cúpula de la guàrdia urbana bar­ce­lo­nina complís la seva amenaça de dimissió –per cert, salu­dada amb irres­pon­sa­ble com­prensió pel con­se­ller de l'Inte­rior, Ramon Espa­da­ler– perquè segur que entre l'àmplia plan­ti­lla hi ha agents més moti­vats que merei­xe­rien un ascens.