Triplet

No sé si ho acon­se­guirà aquest ves­pre el Barça, però si demà el Girona de fut­bol puja a pri­mera divisió, qui sí que haurà acon­se­guit el tri­plet serà la ciu­tat de Girona. Una ciu­tat que ha vist com la set­mana començava amb El Celler de Can Roca recu­pe­rant el títol de millor res­tau­rant del món, ha seguit amb la con­fir­mació que serà el plató de Joc de trons, una de les sèries de tele­visió de més èxit actu­al­ment, i que demà pot aca­bar amb l'ascens del Girona FC. Començaré pel final. No sóc afi­ci­o­nada al fut­bol i no tinc per què ama­gar-ho. No obs­tant això, no tinc cap mena de dubte sobre que vull que demà el Girona faci història. No és només per l'ale­gria que des­pre­nen i m'enco­ma­nen els del meu vol­tant en casos com aquest, sinó també perquè, en el fons, serà el resul­tat de l'esforç i el tre­ball d'un col·lec­tiu que segu­ra­ment no ho ha tin­gut fàcil, entre altres coses per les dis­tor­si­ons extra­es­por­ti­ves que ha vis­cut el club aquesta tem­po­rada. Tam­poc no sóc segui­dora de Joc de trons i no tinc intenció d'anar a fer cua pel càsting. Però com a segui­dora entu­si­asta no d'aquesta sèrie però sí de mol­tes altres, sóc ple­na­ment cons­ci­ent del que pot repre­sen­tar el fet que una sèrie d'aquesta enver­ga­dura es rodi a Girona. Això sí que situa Girona al món! Ningú no hau­ria de menys­va­lo­rar el poder d'aques­tes pro­duc­ci­ons i dels seus segui­dors que conei­xen detalls fins i tot des­co­ne­guts pels seus pro­ta­go­nis­tes. Mili­ons de per­so­nes sen­ti­ran a par­lar de Girona, com passa amb els altres indrets on es roda la sèrie, com ara Irlanda i Dubrov­nik, i que ja ho han començat a explo­tar turísti­ca­ment. El cas d'El Celler de Can Roca és dife­rent, no ens enga­nyem. Segu­ra­ment l'impacte mediàtic de la seva fita ha estat supe­rior perquè, siguem rea­lis­tes, si el Girona puja a pri­mera no sor­tirà pas al New York Times com passa amb El Celler, per posar un exem­ple. També és cert que aquest res­tau­rant no és a l'abast de tot­hom i que tot el que fan els tres ger­mans sem­bla d'una altra galàxia. Però només cal escol­tar-los per com­pro­var que no, que de moment toquen de peus a terra. Un terra gironí del qual pre­su­mei­xen. Doncs això, sense fer el pas­se­rell i pen­sar que som o serem el cen­tre de l'uni­vers, pot­ser sí que, com ha dit algú aquests dies, a Girona li ha tocat la lote­ria.
El que toca ara és saber ges­ti­o­nar-la amb seny per no per­dre d'una revo­lada les opor­tu­ni­tats que s'obren amb aquest tri­plet.