Estil Olof Palme

L'alcalde de València, Joan Ribó, en bici­cleta, i les de Madrid, Manu­ela Car­mena, i Bar­ce­lona, Ada Colau, en metro. Fet curiós i simpàtic. És un bon detall per part d'uns homes i dones que tenen com a pri­mer objec­tiu apro­par-se a la ciu­ta­da­nia. Han vist que molts han pagat molt car el seu dis­tan­ci­a­ment amb el car­rer. Des de molt abans del 24 de maig i després de visu­a­lit­zar molts abu­sos s'imposa l'estil Olof Palme. Aquell pri­mer minis­tre soci­al­demòcrata suec que pas­se­java per Esto­colm sense escorta i cada dia des­pat­xava amb la por­tera del seu edi­fici i l'escom­bri­aire del car­rer. Dis­sor­ta­da­ment un mal dia de fa quasi trenta anys va ser assas­si­nat per uns des­co­ne­guts men­tre pas­se­java amb la seva dona a la sor­tida del cinema.

L'estil Olof Palme s'imposa. Això no vol dir que aquells que fan ser­vir aquest estil ges­ti­o­nin millor o pit­jor que els con­tra­ris. A Madrid encara es man­te­nen molt visi­bles els esta­tuts de càrrecs: els agrada “tre­pit­jar moqueta”. Una frase feta per a alts càrrecs de nivell que con­sis­teix que va inclòs en el càrrec un des­patx amb moqueta i lavabo pri­vat. Un per­so­natge que en va gau­dir em comen­tava que el lavabo dins el des­patx era bàsic per evi­tar tro­bar-se la resta de com­panys al WC comu­ni­tari d'un minis­teri. Déu n'hi do. També hi va inclòs un secre­tari/a, un cotxe ofi­cial amb xofer i una visa per a des­pe­ses cor­rents. La crisi ha fet reduir afor­tu­na­da­ment l' aurèola al vol­tant de deter­mi­nats càrrecs. La crisi i el mirall amb el sec­tor pri­vat que de manera pràctica i reso­lu­tiva actua més pla­ner.

Li serà difícil a l'alcal­dessa de Madrid, Manu­ela Car­mela, i també a Ada Colau a Bar­ce­lona, eli­mi­nar uns vicis en for­mat pre­ben­des que pro­ve­nen de tants anys. Tot ple­gat pot sem­blar la xoco­lata del lloro i no ho és. Va més enllà, perquè l'estil i els ges­tos aca­ben mar­cant el tarannà dels nos­tres gover­nants. Mal­grat que també els volem nets i polits i si convé i el guió ho reque­reix que vagin amb xofer i el que cal­gui. Perquè, com va dei­xar escrit l'ex Pre­si­dent Josep Tar­ra­de­llas. “Un país que no té gaire poder ha de tenir molt de pro­to­col.”