Unió

Unió és un par­tit deci­siu a Cata­lu­nya i, encara que costi de veure, sem­pre ha mar­cat l'agenda “política” del país. Quan els ana­lis­tes diuen que el par­tit de Duran s'està tor­nant inde­pen­den­tista em sem­bla que encara par­len ofus­cats “per les tàcti­ques de Pujol”. Unió és el par­tit que recull les res­tes de l'aris­tocràcia del país. És la for­mació que con­necta Cata­lu­nya amb la seva història naci­o­nal pro­funda. Sense la relació que té amb la cata­la­ni­tat, no es pot com­pren­dre per què ha estat el par­tit més pros­tituït pel sis­tema de la Tran­sició. Unió con­necta amb la Cata­lu­nya de Prat de la Riba i, a través seu, amb el car­lisme que venia dels masos de 1714 i la memòria de la Corona d'Aragó. Unió va ser­vir a Pujol per donar pedigrí al món menes­tral de CDC i al mateix temps per con­tro­lar la inten­si­tat sobi­ra­nista del país. Unió va ser durant molts anys l'excusa de Pujol per atu­rar els par­ti­da­ris de la inde­pendència en el seu propi par­tit. Ara Duran vol con­ver­tir-se en l'excusa de Mas per per­pe­tuar l'empat amb Espa­nya. És entre­tin­gut de veure com tot allò que s'ha fet per man­te­nir Cata­lu­nya sota mínims s'està girant con­tra l'Estat. Sense això, no s'entén ni la llei Wert, ni la resur­recció de Ciu­ta­dans, ni tam­poc l'apa­rició d'una figura com Antoni Cas­tellà dins d'un par­tit teòrica­ment momi­fi­cat com era Unió. La història i la con­tinuïtat són la base del poder polític –per això el PP té un paper tan resi­dual a Cata­lu­nya–. La història con­necta amb les emo­ci­ons més vives dels països i és lògic que Madrid intenti con­tro­lar el nos­tre pas­sat. Unió es des­perta perquè l'ànima de Cata­lu­nya es des­perta. Jus­ta­ment perquè és el par­tit de les essències, el lide­ratge de Duran es basava a ocul­tar l'ima­gi­nari de la for­mació a canvi de nego­cis i poder. La cri­mi­na­lit­zació d'Unió només ser­veix per debi­li­tar la força de Cata­lu­nya i trobo estrany que CDC no l'ajudi a alli­be­rar-se. Si Duran gua­nya, Unió s'aca­barà ali­ant amb Ciu­ta­dans per poder ves­tir la mona de seda i anar fent amb la dreta el mateix que el PSC va fer amb l'esquerra durant el pujo­lisme.