Doble eix

Aquesta és la qüestió: com encai­xar l'eix sobi­ra­nista i l'eix social en un pro­jecte comú que asse­guri una bona sor­tida del camí sense retorn on estem ficats. Un gar­buix com­pli­cat quan es mouen interes­sos dife­rents, fins opo­sats, gens fàcils de nego­ciar només per arri­bar a un mínim con­sen­suat.

S'ha de reconèixer que el procés inde­pen­den­tista ha dina­mi­tat la política cata­lana i, de retruc, tota la política espa­nyola. L'immens error del Par­tit Popu­lar en impug­nar l'Esta­tut i atiar la cam­pa­nya anti­ca­ta­lana obrí una con­fron­tació que activà la defensa de drets i les raons ador­mi­des. La història, recent, tots la conei­xem. Avui, Cata­lu­nya és en una altra dimensió i la inde­pendència només és qüestió de temps. Fins una der­rota sobi­ra­nista el 27-S, pos­si­ble, no sé si pro­ba­ble, no farà altra cosa que sumar un nou ajor­na­ment a una pro­cla­mació que tard o d'hora arri­barà, com fruita madura.

Quan el setem­bre és a prop, massa a prop, cal fer un pas enda­vant i veure quins com­po­nents asse­gu­ra­rien una fol­gada majo­ria. Quan les enques­tes tron­to­llen cal ori­en­tar sor­ti­des posi­ti­ves. I, avui, asso­ciar un ampli acord entre sobi­ra­nis­tes i defen­sors de l'eix social segu­ra­ment passa per sig­nar un pro­grama a favor de l'apli­cació imme­di­ata del dret a deci­dir, on un clar
sí/no situés cada cosa al seu lloc i només se'n des­mar­ques­sin els col·lec­tius clara­ment uni­o­nis­tes. Els temps són els que són i calen pas­ses fer­mes que vagin tre­nant un camí irre­ver­si­ble, encara que sigui més llarg del que alguns desit­ja­rien.

El pre­si­dent Mas no pot dema­nar a les enti­tats sobi­ra­nis­tes altre com­promís que no sigui el tre­ball trans­ver­sal per asse­gu­rar la suma de volun­tats i ara i aquí sem­bla que la gent “del comú” accep­ta­ria con­sen­suar el dret a deci­dir, on el potent Podem, el radi­cal Procés Cons­ti­tu­ent i els ami­guets d'Ini­ci­a­tiva es tro­ba­rien còmodes, en un mínim accep­ta­ble per Con­vergència, Esquerra, la CUP i sec­tors soci­al­cris­ti­ans. Fins amb un com­promís de referèndum del sí/no abans de sis mesos. És apos­tar per l'art del pos­si­ble. És fer
política.