Retrunyen

“Ja retru­nyen a la fosca els canons de Nava­rone, ja des­patxa cara a cara Vito Cor­le­one...” La cançó del grup Antònia Font podria molt ben ser la banda sonora del recompte cardíac que ahir es va viure a Grècia. No són canons de guerra sinó de cartró pedra –com l'Estat grec– i no dis­pa­ren plom sinó parau­les, que després s'escam­pen pels car­rers d'Ate­nes car­re­ga­des de des­es­pe­ració men­tre a Brus­sel·les, para­pe­tats rere els seus des­pat­xos, els tecnòcra­tes pre­pa­ren la penúltima oferta que Tsi­pras no podrà rebut­jar. Insur­rec­tes i mafi­o­sos han pro­ta­go­nit­zat una set­mana impre­vi­si­ble que ha desem­bo­cat en aquest referèndum impos­si­ble, mafi­o­sos com el Cor­le­one dels Antònia Font i par­ti­sans com en David Niven, que sem­pre feia pel·lícules en què gua­nya­ven els bons. És clar que tots sabem que, al marge del resul­tat del referèndum, Grècia no té un
final feliç, per això la con­ducta exhi­bida aquests dies pels seus gover­nants democràtica­ment ele­gits és tan heroica com en Gre­gory Peck esca­lant els pre­ci­pi­cis de l'illa de Leros per esca­par de les urpes dels ale­manys. Sí, pot­ser és una mica esquemàtic reduir el con­flicte hel·lènic a una història de bons i dolents, però quan en un plat de la balança hi veus en Varu­fakis rebut­jant la rebaixa mise­ra­ble de les pen­si­ons dels avis i, a l'altre plat, la troica rebut­jant impàvida apu­jar fins al 29 per cent l'impost de soci­e­tats, t'ado­nes que en rea­li­tat tots els dra­mes són ben sim­ples, d'una sim­pli­ci­tat trans­pa­rent. Per això, encara que la fre­dor de les cal­cu­la­do­res vul­gui emmas­ca­rar aquesta par­tida de car­tes, convé que tots tin­guem clar qui són els bons i els dolents. Que cadascú triï els seus. Men­tres­tant, Grècia con­ti­nuarà boque­jant per sobre­viure men­tre la Comissió Euro­pea pro­jecta el lamen­ta­ble espec­ta­cle d'aban­do­nar a la seva sort un dels seus socis. Tal com deia a la tele­visió un jubi­lat que l'altre dia feia cua davant el cai­xer automàtic, si això és tot el que Europa pot ofe­rir als que en for­mem part pot­ser ja no val la pena ser-hi. Ja retru­nyen a la fosca els canons de Nava­rone, ja des­patxa cara a cara Vito Cor­le­one...