L'altra lliçó de Grècia

Si la Unió Euro­pea fa set­ma­nes que dóna vol­tes i més vol­tes per evi­tar l'expulsió del seu soci més morós i con­tes­ta­tari, deci­di­ria sense vacil·laci­ons l'expulsió d'una de les regi­ons més pròspe­res, desen­vo­lu­pa­des i amb vocació euro­pe­ista de tot l'arc medi­ter­rani? El cas de Grècia és un exem­ple per mol­tes coses, i posa de mani­fest que la política amb majúscu­les és alguna cosa més que la inter­pre­tació estricta d'uns trac­tats que poden modi­fi­car-se a còpia de nego­ci­a­ci­ons, ali­an­ces i, sobre­tot, de sen­tit comú. I això últim no admet cap altra pos­si­bi­li­tat que no passi per la con­tinuïtat d'una even­tual Cata­lu­nya inde­pen­dent en la Unió Euro­pea, per molt que alguns s'entes­tin a dir i fer creure el con­trari.