Polítics a la fresca

Han pas­sat a la història aquells estius en què les notícies sobre política bri­lla­ven per la seva absència. Lla­vors, els dia­ris, ràdios i tele­vi­si­ons expli­ca­ven tafa­ne­ries de com vivia la canícula de l'estiu el polític de torn. Seria interes­sant donar un cop d'ull a l'heme­ro­teca d'El Punt Estiu. Una edició espe­cial diària i de gran audiència dels mesos de juliol i agost. S'hi retra­tava el gla­mur de la classe política en època esti­val. N'hi havia que mos­tra­ven públi­ca­ment el seu iot, masies reha­bi­li­ta­des, apar­ta­ments vora el mar, cot­xes des­ca­po­ta­bles, pas­se­ja­des amb cavall i moto, etc. Era una com­pe­tició per veure qui ho pas­sava més bé. Hi havia fins i tot una certa exhi­bició. Par­ti­ci­pa­ven de fes­tes, can­ta­des d'hava­ne­res, con­certs i balls noc­turns a les dis­co­te­ques. A les entre­vis­tes tots coin­ci­dien a tenir una gran satis­facció d'haver-se cone­gut i des­ta­ca­ven la feina feta al llarg de l'hivern. Ori­en­ta­ven uns futurs plens d'espe­rança. Al mig de l'estiu hi havia el suquet d'en Pere Por­ta­be­lla al Baix Empordà. Era per cohe­si­o­nar tots els bàndols. N'hi havia de dre­tes, d'esquer­res, cata­la­nis­tes, espa­nyo­lis­tes i fins i tot algun àcrata. Casu­al­ment, hi havia sem­pre una repre­sen­tació de tot l'arc par­la­men­tari que can­vi­ava l'esce­no­gra­fia de l'hemi­ci­cle amb la casa pai­ral d'en Por­ta­be­lla. Jordi Pujol no era amant de la costa ni dels sopars d'en Por­ta­be­lla i con­ver­tia Que­ralbs (Ripollès) en el seu cen­tre del món. A dife­ren­cia d'ara, tenia sem­pre la porta oberta a la premsa.

Ara, l'estiu s'ha com­pli­cat. No hi ha cap polític que vul­gui ense­nyar les seves per­ti­nen­ces públi­ca­ment. Amb el temps han vist el pa que s'hi dóna i no volen anar més enllà de la decla­ració de béns que per llei han de for­mu­lar i que des de fa uns dies estan un xic més espe­ci­fi­ca­des al web del Par­la­ment de Cata­lu­nya i del Congrés. Aquest any, per molts serà difícil com­bi­nar la vida labo­ral i la fami­liar. Uns, per la feina que genera el pano­rama elec­to­ral del 27 de setem­bre i, d'altres, perquè es veuen aco­mi­a­dats abans d'hora i amb la neces­si­tat de bus­car-se feina. Mal­grat que a l'estiu tota cuca viu i a una set­ma­neta o dues no hi renun­ciarà ningú...