Missa paraoficial

Ningú pot dir que Ada Colau no tre­pitja amb força l'asfalt de la ciu­tat. El rebenta. Colau no vol ser una alcal­dessa con­ven­ci­o­nal. La diferència afecta des de la cate­go­ria fins als detalls. La sus­pensió de llicències lli­ga­des a l'acti­vi­tat hote­lera és cate­go­ria. Hi ha petits pro­pi­e­ta­ris, des­es­pe­rats, que ame­na­cen de pen­jar-se d'una grua amb una pan­carta per pro­tes­tar. Ho hau­rien de fer. Els detalls s'enca­de­nen. L'alcal­dessa no ha vol­gut assis­tir a la inau­gu­ració de les obres que con­nec­ta­ran amb una llançadora el Prat amb Bar­ce­lona. Colau addu­eix que no es tracta de cap “pri­o­ri­tat”. Les pri­o­ri­tats de l'alcal­dessa són ben curi­o­ses. El Prat és un dels aero­ports més impor­tants d'Europa i un dels més mal con­nec­tats d'Àfrica. Pot­ser Ada Colau busca sem­pre sor­pren­dre. Se'n surt molt bé. La dar­rera ocurrència ha estat més pre­vi­si­ble. L'Ajun­ta­ment ha deci­dit excloure dels actes ofi­ci­als de la festa la missa solemne que es feia cada any a la basílica de la Mercè. L'arque­bis­bat ha reac­ci­o­nat sorprès i ofès. No s'hau­ria de sor­pren­dre. Es pot ofen­dre tant com vul­gui. L'alcal­dessa no can­viarà de cri­teri. Els catòlics no són el seu ramat. L'any que ve, afirma Ada Colau, el pro­grama de fes­tes can­viarà de cap a cap. El farà més “modern, just i democràtic”. Ja ho veu­rem. En tot cas, senyora Colau, canviï el nom de la festa. Com va fer Robes­pi­erre amb els mesos. No té cap sen­tit que es con­tinuï dient de la Mercè. La patrona de Bar­ce­lona no és gens moderna i més aviat resulta pre­de­mocràtica.