Moment de no-retorn

Així que s'ha fet públic l'acord entre CDC, ERC, l'ANC, Òmnium i la resta d'asso­ci­a­ci­ons i agru­pa­ci­ons per concórrer junts en una llista ano­me­nada Junts pel Sí, totes les alar­mes espa­nyo­les i uni­o­nis­tes s'han dis­pa­rat. La gran majo­ria ja pen­sa­ven que la febrada o el suflé català s'havia refre­dat i ja can­ta­ven victòria. És cert que nosal­tres els hem enga­nyat molt perquè fins fa ben poc les nos­tres divi­si­ons sem­bla­ven insal­va­bles fins i tot per a aquells que seguíem més de prop tot aquest procés, però a dar­rera hora hem estat capaços d'arri­bar a un acord. Així doncs, és nor­mal que qui espe­rava l'enter­ra­ment del procés se sor­pren­gui i que els hàgim aga­fat des­pre­vin­guts. L'evidència del seu ner­vi­o­sisme és el gran incre­ment de to en les decla­ra­ci­ons dels dar­rers dies de la majo­ria de polítics relle­vants. Ja tots s'atre­vei­xen a apel·lar a l'arti­cle 155 de la Cons­ti­tució espa­nyola en cas que els cata­lans facin el procés cap a la des­con­nexió.

Més sub­til­ment el govern espa­nyol fa temps que està legis­lant amb dos objec­tius: un és el reple­ga­ment de com­petències dins d'un pro­grama de recen­tra­lit­zació per­fec­ta­ment ela­bo­rat, i en cada Con­sell de Minis­tres en tenim una mos­tra. El fet és que els afec­tats no som pas nosal­tres sols: demos­tra que l'objec­tiu és posar fi al model d'estat. Però també hi ha ini­ci­a­ti­ves que es veuen clara­ment que van direc­ta­ment cap a nosal­tres en exclu­siva. L'esmena en la llei de segu­re­tat que un cop apro­vada facul­tarà el pre­si­dent espa­nyol en certs casos de crisi a sot­me­tre a la seva auto­ri­tat els Mos­sos d'Esqua­dra i la poli­cia local, és una ini­ci­a­tiva que ve induïda per una pos­si­ble situ­ació de con­flicte que es produís a Cata­lu­nya pel procés cap a la inde­pendència.

I també, amb una dis­creció inau­dita, ara ens hem assa­ben­tat que el 26 de maig pas­sat entrava en vigor un canvi legal segons el qual les soci­e­tats de capi­tal que vul­guin can­viar la seva seu social només neces­si­ta­ran un acord del con­sell d'admi­nis­tració, sense pas­sar per la junta gene­ral d'acci­o­nis­tes. És a dir, a par­tir d'ara una empresa pot can­viar la seva seu social amb el mateix tràmit que abans can­vi­ava l'adreça si aquesta res­tava dins del mateix muni­cipi. Segu­ra­ment, aquesta modi­fi­cació, sense el procés català, no s'hau­ria fet, però aquesta faci­li­tat a can­viar és una mesura més que brinda el govern espa­nyol a les grans empre­ses per fer pressió con­tra la que ells en diuen deriva inde­pen­den­tista. Són molts els opi­na­dors, i no diguem polítics, que sovint han retret el silenci de les grans empre­ses cata­la­nes. Ells vol­drien que una gran majo­ria fos bel·lige­rant com en el seu dia ho van ser José Manuel Lara Bosch, de Grupo Pla­neta, i Josep Lluís Bonet, pre­si­dent de Frei­xe­net, i de moment els han faci­li­tat un nou ele­ment de pressió.

La veri­tat és que ara ja tot­hom veu clar que el 27-S hi haurà elec­ci­ons a Cata­lu­nya i que aques­tes tin­dran una lec­tura ple­bis­citària, i això fa incre­men­tar el ner­vi­o­sisme, i les crítiques, i les ame­na­ces, que ani­ran pujant de to, i pot­ser sor­ti­ran dos­si­ers, acu­sa­ci­ons... com ja ha pas­sat altres vega­des. Però, com deia Raüll Romeva, “Anem a totes”, i ja estem en el moment de no-retorn, un moment que ens hi acom­pa­nyen l'eco­no­mia i les empre­ses.