El gran miserable
José Bono acaba de publicar, com solen fer aquesta mena de personatges, un volum d'autodisculpa: Diario de un ministro. Un intent de manipulació de la seva etapa com a ministre de Defensa. Una biografia perquè, almenys, hi hagi també la seva versió dels fets. La més pròxima i la més interessada. “Sense reparar en els galons de ningú”, diu la publicitat. Tret dels propis.
En aquesta hagiografia, Bono dedica un breu capítol al diari Avui, titulat Què diria algun jutge si li diguessin fill de puta? On diu: “Truca el fiscal general de l'Estat per dir-me que el jutge d'instrucció número 30 de Barcelona ha ordenat l'arxivament de la denúncia que vaig presentar contra un periodista del diari Avui, Iu Forn, per haver escrit, el passat 12 de gener, que «els militars espanyols que vinguin a Catalunya hauran de venir sense les mares, perquè a Catalunya està prohibida la prostitució». Parlo amb el president del Tribunal Suprem: «El jutge del 30 de Barcelona –em diu– es diu Juli Solaz i Ponsineras, li agrada treballar poc i es trau de sobre els assumptes arxivant-los amb relativa facilitat.» Redacto una nota per al jutge, encara que Paco Pardo decideix que la signi el subsecretari: «Senyor jutge: Ha pres vostè la decisió amb una celeritat, al meu parer, inusual. En tot just vint-i-quatre hores i sense donar audiència al ministeri fiscal, ha despatxat l'assumpte [...]. L'escrit de Forn era notòriament groller i molt ofensiu per als militars [...]. Fill de puta és una qualificació que no es mereix ningú [...]. Perquè comprengui el meu punt de vista, pensi per un moment que els insults dirigits als exèrcits ho fossin a un determinat sector de la judicatura. Els consideraria jurídicament inofensius? Els arxivaria amb la mateixa rapidesa? Demanaria un informe del fiscal? Seria lamentable que amb decisions com aquesta es pugui arribar al convenciment que a Espanya és gratis insultar els exèrcits i els qui els integren.»”
Aquí acaba la nota i la versió. Vaig viure l'episodi en primera persona. El vaig patir tant com Iu Forn. Vaig suportar les mateixes amenaces de mort. Amb nom, grau i destinació. A cara descoberta. Sense escrúpols ni retòrica: “Vostè és el director de l'Avui? Pregui que no vingui a Barcelona. Li pegaria un tir al clatell i el llançaria a una cuneta.” Vaig suportar també la ira i la falta de lleialtat d'un dels dos accionistes del diari, que presidia la mateixa editorial que ara ha publicat el llibre al ministre farsant.
Què va escriure Iu Forn? Un article titulat Manual del bon colpista. Del bon colpista, no del bon militar. On es podia llegir: “Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació –possiblement absenta– als qui no agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de traure els tancs al carrer. Bé, doncs, o els trauen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final creuen que han de fer el que històricament han de fer en aquests casos, permetin-me un consell d'amic: si entren a Barcelona per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat sostenible. [...] Recordin que l'ordenança de civisme de Barcelona prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.”
L'article, doncs, es referia als colpistes, als que entren per la Diagonal, als que la van ocupar el gener del 36, als que hi van fer tant de mal, als que vindrien amb tancs, als que històricament ho han fet tantes vegades com els ha semblat necessari. En cap moment parlava de “militars”. La versió de l'exministre Bono, gairebé una dècada més tard, és falsa. Manipuladora. Miserable. Aquells dies vaig parlar amb el seu cap de premsa. Li vaig traduir i enviar l'article. Em va demanar disculpes i em va comentar que aclariria la qüestió al ministre. Però la resposta de José Bono va ser una querella. Contra Iu Forn i contra mi. Havia destituït el cap de l'exèrcit de terra per haver amenaçat amb la intervenció si s'aprovava l'Estatut i volia fer mèrits davant la seva tropa. Mentint. Manipulant.
La sentència del jutjat número 30 concloïa: “En el cas que ens ocupa, resulta clar que en l'article periodístic denunciat, ja des del titular Manual del bon colpista, de cap manera al·ludeix als exèrcits en conjunt o com a institució de l'Estat, sinó que fa referència en un to irònic o sarcàstic a presumptes militars colpistes, és a dir, contraris al règim democràtic i constitucional.” El jutge va ordenar arxivar la querella. Aquesta i cent més. Deu anys després José Bono no se n'ha assabentat encara. El gran mentider.
