L'any Bezsonoff

El peri­o­dista Aleix Renyé ha pen­jat una foto­gra­fia a Twit­ter en què es mos­tra com, en una lli­bre­ria de Bar­ce­lona, les obres de l'escrip­tor nord-català Joan-Daniel Bez­so­noff són clas­si­fi­ca­des a la secció de “novel·lis­tes fran­ce­sos”. La mirada pro­vin­ci­ana sol adop­tar aques­tes ínfu­les de glo­ba­lit­zació. Deu ser també per aquest mateix con­jur, que en algu­nes lli­bre­ries de Tolosa de Llen­gua­doc les obres en occità es poden loca­lit­zar a la secció de lite­ra­tura estran­gera. L'infern també està empe­drat de bones inten­ci­ons. Bez­so­noff, poli­glot, nét d'un rus blanc i de page­sos cata­lans, n'és una prova. Gràcies a una cul­ti­vada mirada miop, des del nos­tre marc cul­tu­ral s'ha remar­cat en excés la qua­li­tat exòtica d'aquest escrip­tor i s'ha subrat­llat que la seva obra ens parla de rea­li­tats exter­nes a la nos­tra cul­tura. En un arti­cle breu és impos­si­ble con­sig­nar els atri­buts de la lite­ra­tura d'aquest home­not del Ros­selló. Des­ta­quem-ne només tres: har­mo­nit­zar la lírica i l'èpica amb la mateixa bellesa natu­ral que la flama es nua amb la fosca; tra­var el pai­satge i la història col·lec­tiva amb els espas­mes vitals de per­so­nat­ges lite­ra­ris molt ben carac­te­rit­zats; i pro­di­gar un amor mani­fest per la frase sin­co­pada, que es pro­longa en una infi­ni­tud de sen­tits i rever­be­ra­ci­ons. Però més enllà d'aquests aspec­tes poètics defi­ni­tius, cal dir que seria un mal indi­ca­dor que a hores d'ara la lite­ra­tura de Bez­so­noff seguís essent con­si­de­rada exòtica i externa. Perquè, lli­bre a lli­bre, Bez­so­noff és un dels autors de la lite­ra­tura cata­lana que millor ens explica. Ens explica com el Ros­selló va dei­xar de ser català; ens mos­tra fins a quin punt els meca­nis­mes inter­lec­tals de la nos­tra llen­gua estan obtu­rats; ens explica la supers­tició imper­me­a­ble de la fron­tera; ens revela que tren­car amb l'horitzó hispànic no sig­ni­fica par­lar-nos de rea­li­tats exter­nes; ens mos­tra que la com­ple­xi­tat humana mai no ens serà estran­gera. Amb les 13.000 entra­des del dic­ci­o­nari pro­vençal occità/català, amb la tra­ducció de La senyora Arnoul, i amb la Guia sen­ti­men­tal de Per­pinyà, el 2015 ha de ser l'any Bez­so­noff. És a dir, l'any de tots.