Vuit cognoms

Set dels meus vuit cognoms dels meus avis i àvies són cata­lans o ho sem­blen. Con­fesso que no em vaig atu­rar a con­tar-los fins després d'haver vist Ocho ape­lli­dos Vas­cos, aquesta comèdia que ho va petar l'any pas­sat i que pro­met tor­nar a fer-ho a la tar­dor, pot­ser quan ja hagi petat tot, que encara tin­dria més gràcia si tenim en compte que aquest cop els cata­lans serem objecte d'una sàtira que en la pri­mera part es va cen­trar a explo­tar els este­re­o­tips d'anda­lu­sos i bas­cos. No vaig tenir la sort de conèixer el meu avi per part de mare, un abne­gat direc­tor d'estació de Renfe vin­gut des de Car­ta­gena i esta­blert a Bada­lona i a qui haig d'agrair el meu segon cognom, Ser­rano, que sem­pre he por­tat amb la mateixa dig­ni­tat que el pri­mer, si és que els cognoms es poden por­tar d'alguna manera. I que els altres sis, tot sigui dit, que per alguna cosa els vaig repas­sar a propòsit d'una comèdia que no és l'objecte d'aquest arti­cle.

L'escola cata­lana ha fet mol­tes coses i les ha fet totes molt bé. Una de les més impor­tants, ender­ro­car les bar­re­res i els per­ju­di­cis que als anys setanta ens divi­dien entre cata­lu­fos i xar­ne­gos, i que es van anar diluint fins al punt de des­a­parèixer en un parell de gene­ra­ci­ons. Si avui en aquest país hi ha una consciència naci­o­nal prou sòlida com la que ens ha por­tat fins on som és perquè els Mas, els Fernández, els Baños, els Jun­que­ras, els Gar­cia, els Llach, els Martínez, els Guar­di­ola i tants altres fa molts anys que van dei­xar de fixar-se en els cognoms i es van unir per fer una soci­e­tat més forta, moderna i inte­gra­dora com és avui la cata­lana. Per molt que diguin els que viuen cla­vats als anys setanta o comèdies satíriques com aquesta que s'estre­narà a final d'any.