Desiguals però connectats

Als estu­di­o­sos de les desi­gual­tats els han sor­tit alguns com­pe­ti­dors interes­sants. Men­tre que els pri­mers asse­nya­len l'impacte nega­tiu que una soci­e­tat exces­si­va­ment desi­gual té sobre el nos­tre sis­tema polític, social i econòmic, els segons diuen que tam­poc n'hi ha per a tant. Aquests dar­rers mesos he lle­git un eco­no­mista con­ser­va­dor que creu que n'estem fent un gran massa, d'això de les desi­gual­tats. Tyler Cohen té un parell de lli­bres prou bons. El pri­mer el va publi­car poc després de la crisi: The great stag­na­tion. El va pen­jar a inter­net però ben aviat l'interès des­per­tat va fer que les edi­to­ri­als vol­gues­sin publi­car-lo en paper. El segon text, Ave­rage is over, és el que inclou unes refle­xi­ons sobre per què creu que no cal exa­ge­rar en el tema de les desi­gual­tats. Com a bon ame­ricà, es limita a pren­dre nota sobre el que passa al seu país. És cert que les desi­gual­tats s'incre­men­ten. I què? Al sud del seu país, en l'ampla franja que va de Califòrnia a Flo­rida pas­sant per Nou Mèxic o Texas, el clima és benigne i l'allot­ja­ment és econòmic. Els roda­mons poden ins­tal·lar-s'hi i amb un salari ben modest es pot pagar un llo­guer. A Albu­quer­que o Hous­ton rara­ment moriràs de fred com sí que pot suc­ceir a Chi­cago o Nova York. I aquí arriba la seva tesi para­do­xal. Molta gent el que vol és emu­lar un retir dau­rat com el de Flo­rida. Seria un pa i circ romà, versió soci­e­tat de la infor­mació. Resolts clima i llo­guer, cal la dis­tracció: la gent vol inter­net. Per això cal ener­gia per ali­men­tar els dis­po­si­tius electrònics i un abo­na­ment econòmic a inter­net. Fàcil: el sol és la prin­ci­pal font gene­ra­dora d'ener­gia que tenim al nos­tre abast, només cal adqui­rir alguns cap­ta­dors solars i una font d'acu­mu­lació d'ener­gia. Segons Cohen, la tec­no­lo­gia ens juga a favor. El somni de l'auto­su­ficiència energètica ja és a tocar. Les com­pa­nyies de tele­fo­nia ja faran la resta.

El plan­te­ja­ment de Tyler Cohen no deixa de ser d'un rea­lisme asto­ra­dor. Sem­bla­ria dir que can­viar el sis­tema i fer-lo més equi­ta­tiu és una cosa com­pli­cada. Cal­dria llui­tar con­tra el frau fis­cal de les grans com­pa­nyies, eli­mi­nar els para­di­sos fis­cals i tre­ba­llar per un sis­tema finan­cer que evités la con­cen­tració mas­siva de poder econòmic i polític. Massa com­pli­cat. Un altre eco­no­mista, aquest d'esquer­res, Jeremy Rifkin, li dona­ria la raó: l'eco­no­mia col·labo­ra­tiva és una dre­cera al marge del poder dels lob­bies de les grans empre­ses i ens pot aju­dar a des­mun­tar el sis­tema des de baix.

Cohen atura el relat El 2013, any de publi­cació del dar­rer lli­bre. Tan­ma­teix, des de lla­vors Tesla ha acon­se­guit pro­duir una bate­ria revo­lu­cionària que pro­met ser el pas defi­ni­tiu cap a la gai­rebé plena inde­pendència energètica de les nos­tres llars. En paral·lel, amb la difusió dels telèfons intel·ligents, ha arri­bat el boom de l'eco­no­mia col·labo­ra­tiva, ara omni­pre­sent. Al nos­tre vol­tant, la gent jove es des­plaça amb Bla Bla Car amb un cost ínfim, s'allotja amb AirBnb o es nodreix d'ener­gia verda a través de models coo­pe­ra­tius com Som Ener­gia, la qual ara fa un pas més i con­vida els seus mem­bres a finançar la seva expansió retri­buint-los amb elec­tri­ci­tat. Als EUA Puddle per­met als ciu­ta­dans no ban­que­rit­za­bles (moro­sos, d'ingres­sos incerts o per­so­nes que rebut­gen de ple heure-se-les amb els bancs) de finançar el seu accés al con­sum. Seguiríem. Un dar­rer apunt. Per als qui encara no sàpiguen per on van les coses en aquest país, que sàpiguen que el govern de l'Estat té en marxa un pro­jecte de llei con­trari a l'auto­con­sum energètic i a les polítiques de suport a les reno­va­bles de la Unió Euro­pea. Faria el sis­tema energètic insos­te­ni­ble, va dir el minis­tre Soria. Cha­peau.