Basquitis

La bas­qui­tis, com la madri­di­tis, són aques­tes malal­ties que afec­ten molts cata­lans pel fet d'emmi­ra­llar-nos massa en els bas­cos o en el Real Madrid, fins a l'extrem de per­dre de vista la rea­li­tat. En política, sovint, els cata­lans hem estat vícti­mes d'aquesta pato­lo­gia extre­ma­da­ment per­ni­ci­osa per nosal­tres. Haig de reconèixer que un polític, que no era pas gaire de la meva devoció, Josep Tar­ra­de­llas, ens va avi­sar sovint d'aquesta epidèmia, però nosal­tres, mesells com som, hi hem cai­gut una i mil vega­des.

La Cons­ti­tució espa­nyola es va fer sota dos ele­ments clau: l'exèrcit espa­nyol i ETA. Dos ele­ments que la van con­di­ci­o­nar acti­va­ment o pas­si­va­ment fins al punt d'alte­rar-ne la com­po­sició final. El País Basc va uti­lit­zat molt astu­ta­ment tots els ele­ments al seu favor a l'hora del seu reco­nei­xe­ment, i és bo recor­dar-ho per enten­dre que els interes­sos dels bas­cos i cata­lans, molt sovint, són antagònics.

Quan el pre­si­dent Mas va fer ban­dera del pacte fis­cal, el silenci dels bas­cos era eixor­da­dor perquè veien peri­llar i qüesti­o­nar el seu model. Un model que fa que el País Basc no sigui inde­pen­dent, però és total­ment no depen­dent, i a més, amb aquest pri­vi­legi, a l'hora de fer els comp­tes no única­ment no són soli­da­ris amb les regi­ons pobres tot i ser ells els més rics, sinó que tenen un superàvit de 1.500 mili­ons d'euros cada any. És a dir, els bas­cos per ser espa­nyols reben un xec anual de 1.500 mili­ons d'euros, men­tre que nosal­tres, per ser espa­nyols, n'hem de pagar un, també cada any, de 16.000 mili­ons d'euros.

En vista d'aquest pri­vi­legi, quina voleu que sigui la seva posició? És per això que s'ente­nen els silen­cis quan Cata­lu­nya volia avançar cap a un finançament més just i equi­ta­tiu.

Davant del procés català, tor­nen a tenir l'ai al cor, perquè si Cata­lu­nya surt d'Espa­nya, no hi haurà més remei que per pura sub­sistència es replan­te­gin tot el model de finançament i pot­ser se'ls dema­narà una mica de soli­da­ri­tat. Per tant, siguem capaços d'enten­dre que al País Basc i Cata­lu­nya tenim interes­sos antagònics, com els podem tenir nosal­tres amb Espa­nya.

Dijous pas­sat aquest diari infor­mava que el lehen­dakari Urku­llu mul­ti­plica els seus con­tac­tes amb Felip VI i amb Pedro Sánchez en les vigílies ple­bis­citàries, per expli­ci­tar que el seu objec­tiu no és la inde­pendència (dife­ren­ci­ant-se de Cata­lu­nya). Ara el seu objec­tiu és uti­lit­zar el procés català per reforçar la seva posició, ja sense ETA, perquè una pos­si­ble reforma de la Cons­ti­tució reco­ne­gui el “fet dife­ren­cial basc”, un reco­nei­xe­ment total­ment qüesti­o­nat per C's i per la UE.

I la seva estratègia és el “naci­o­na­lisme defen­siu” perquè el seu esta­tus, fins ara, els ha estat molt favo­ra­ble. De moment el secre­tari gene­ral del PSOE, Pedro Sánchez, ja ha dit: “El con­cert no es toca en abso­lut. Reco­nec aquesta carac­terística i la sin­gu­la­ri­tat d'Euskadi.” Una defensa que, pel greuge que suposa per a la resta d'espa­nyols, hau­ria de fer caure la cara de ver­go­nya a qual­se­vol líder espa­nyol.

Però també hem de reconèixer que si el PSOE i el PP poden defen­sar aquest pri­vi­legi a la resta d'Espa­nya sense inter­pel·laci­ons greus, és perquè els bas­cos han gau­dit sem­pre a Espa­nya d'un reco­nei­xe­ment d'espa­nyols que no hem tin­gut els cata­lans. Espa­nya sap que els bas­cos mai pre­sen­ta­ran seri­o­sa­ment una pos­si­bi­li­tat d'inde­pendència, però res­pecte a Cata­lu­nya, sem­pre han tin­gut la sen­sació que un dia arri­ba­ria.

Recordo la dar­rera entre­vista feta a Don Juan, avi del rei actual, en la qual deia que el perill més gran que veia a Espa­nya era Cata­lu­nya, i també ho va dir el que va ser minis­tre Fran­cisco Fernández Ordóñez, poc abans de morir.

No hem de ser con­tra­ris a ningú, però tam­poc hem de ser uns sòmines.