Un país de colors

La futura Cata­lu­nya inde­pen­dent serà un país de tots els colors. El ver­mell i el groc de l'este­lada hi tin­dran un paper fona­men­tal i molt obvi d'iden­ti­tat del país, així com el blau intens que emmarca l'estre­lla d'un país lliure, però n'hi haurà més. Ahir, en el seu dis­curs, Antoni Cas­tellà va fer una crida perquè la futura república aposti per ser un país blau, d'aquests que crei­xen i que apos­ten per l'edu­cació, per la inno­vació i per la recerca, enfront dels ver­mells que patei­xen més la crisi i gene­ren atur. Després de Cas­tellà, va ser el torn de Marta Ball-llo­sera, que es va atre­vir a dema­nar que la futura Cata­lu­nya també fos verda perquè no s'ima­gina un nou país on no es lluités per atu­rar la pèrdua de la bio­di­ver­si­tat i amb el com­promís ferm per la lluita con­tra el canvi climàtic.

En la jor­nada fes­tiva i rei­vin­di­ca­tiva d'ahir també hi va posar molt de color la tele­vi­siva Kar­mele Marc­hante, cone­guda popu­lar­ment per la seva par­ti­ci­pació en pro­gra­mes del cor. Va exer­cir el paper d'estre­lla paci­ent men­tre dese­nes i dese­nes de ciu­ta­dans s'hi acos­ta­ven per fer-s'hi una foto, alhora que pre­pa­rava el dis­curs per defen­sar un pas deci­dit cap al país propi. No hi van fal­tar els colors verds fes­tuc i verd sar­gan­tana de les colles cas­te­lle­res dels Saba­lluts de Saba­dell i dels Minyons de Santa Cris­tina: el nou país també el for­ma­ran les dese­nes de cami­ses de tots els colors dels cas­te­llers que hi ha arreu del país.

Final d'agost a Llo­ret de Mar és sinònim de milers de turis­tes. L'assaig del pun­ter va omplir la fletxa d'un lilós pàl·lid que iden­ti­fica la temàtica que ha cen­trat l'eix de la inno­vació. És cert que a gai­rebé trenta graus molts dels estran­gers que ahir eren a Llo­ret poc van assa­ben­tar-se del que es feia a la plaça de la Vila i pre­fe­rien estas­sar-se a la platja a pocs metres d'on es coïa el nou país. Però a l'estran­ger la feina està feta. Ho va afir­mar el dele­gat de la Gene­ra­li­tat al Regne Unit i a Irlanda, Josep Suàrez, que estava de vacan­ces a Llo­ret i no es va estal­viar de fer una crida “perquè ara toca la fer la feina aquí, ara és cosa nos­tra, perquè el món ja ens coneix”. Una dot­zena de fran­ce­ses abi­lla­des amb samar­reta fúcsia estri­dent cele­bra­ven el comiat de sol­tera d'una com­pa­nya que es casa aviat i també van pas­sar fugaçment per l'esce­nari sense aca­bar d'enten­dre què s'hi feia. Això sí, un guiri amb la família apro­fi­tava les para­des i com­prava una samar­reta inde­pen­den­tista i al fina­lit­zar la com­pra li etzi­bava al vene­dor “Catalònia is not Spain”. Pot­ser sí que tenim mitja feina feta, com deia Suàrez. Pot ser sí que al final la nova Cata­lu­nya serà com un gran arc de Sant Martí tutti colori, fins i tot amb el fúcsia de la samar­reta de les noies del comiat.