La broma

Pel moment, el to i el per­so­natge, sem­bla que algú ho havia de dir. El 27-S és a la can­to­nada i l'extrema dreta ha des­co­bert que ara va de bo. Ales­ho­res, només cal recor­dar que els tancs van entrar per la Dia­go­nal i que ara poden entrar pel Cons­ti­tu­ci­o­nal, o sigui, que s'ha aca­bat la broma i les diver­ses sen­si­bi­li­tats cata­la­nis­tes, uni­des en un pro­jecte comú, s'han de posar
en fila, calla­de­tes i amb el car­net a la boca.

S'ha aca­bat la broma i la rea­li­tat diu que l'única pere­gri­nació homo­lo­gada és la que es fa al Valle de los Caídos, on la tomba del dic­ta­dor emet vibra­ci­ons fei­xis­tes i el seu màxim dei­xe­ble en actiu, minis­tre amic de Rato, contínua­ment hi acut a fer ofrena flo­ral i pregàries per la con­versió de les ànimes esgar­ri­a­des.

I no és cap broma recor­dar que el can­di­dat popu­lar del 27-S és dei­xe­ble del dei­xe­ble, fet del qual sem­pre ha pre­su­mit i fins ha per­pe­tuat en una placa com­me­mo­ra­tiva al pas­seig marítim de la ciu­tat de la que fou alcalde en un parèntesi històric, gra­vant-hi que ells dos, Fernández Díaz i García Albiol, van inau­gu­rar un pas­seig que, per casu­a­li­tat i sense dir-ho, havien pro­gra­mat i cons­truït els ante­ces­sors en l'alcal­dia de la ciu­tat.

Pot­ser la broma dura més del compte, de la mateixa manera que dura una placa que encara ningú no ha arran­cat i fotut a mar, pot­ser només com a signe que a aquest país, de bro­mes, fa tres-cents anys que n'aguan­tem, espe­rant que algun dia les urnes expres­sin una volun­tat majo­ritària a favor del sobi­ra­nisme o, en el seu defecte, indi­quin almenys que el poble mereix un res­pecte, lluny d'ame­na­ces i de vibra­ci­ons de Cuel­ga­mu­ros.

Amb tot, una de les coses per a les quals haurà ser­vit el procés elec­to­ral començat en les pas­sa­des muni­ci­pals, reforçat per la con­sulta del setem­bre i que fina­lit­zarà pre­vi­si­ble­ment el 20-D, és des­co­brir el caràcter ultra­con­ser­va­dor del Par­tit Popu­lar, que ense­nya les dents i mos­tra que per a ells, la democràcia no ha estat més que una broma.

Ens veiem diven­dres a la Meri­di­ana, ja que la força del poble no és cap broma i, frec a frec, demos­trem, una vegada més, la nos­tra volun­tat de poble.