Memòria i consciència

Aquests dies sura en la retina col·lec­tiva el drama de milers de per­so­nes que fugint de la guerra, la mort i la des­trucció, no han tin­gut la rebuda que espe­ra­ven del supo­sat paradís de la democràcia i la lli­ber­tat. Les imat­ges que esgla­ien el cor han envaït la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat, però no són noves. El nen mort fereix consciències. Ha mort a les por­tes d'Europa, que és com la porta de cadas­cun de nosal­tres. I ha estat enter­rat a Kobane, una loca­li­tat del Kur­dis­tan sirià on els kurds es dei­xen la vida llui­tant con­tra el fei­xisme d'Estat Islàmic que ens amenaça també aquí. Els matei­xos kurds per­se­guits i mas­sa­crats històrica­ment després que Europa els va trair en la pro­mesa d'un estat propi. El mateix estat que volem ara els cata­lans i dema­nem a Europa. Un estat que els cata­lans el volem també per exer­cir millor la soli­da­ri­tat que emer­geix al nos­tre país. I per tenir veu al món per llui­tar con­tra les cau­ses d'aquests crims. Perquè volem gua­nyar el futur però tenim memòria. I sabem què és l'exili i el refugi. Ho expli­quen els avis com el de la cançó:

“Em vas con­tar com els mata­ren / A les pre­sons d'oblit i hor­ror / Amb l'espe­rança afu­se­llada / Escrita en llàgri­mes de foc. // Vas mar­xar en llar­gues colum­nes / Pels camins de fred i dolor; / Cames i cors plens de feri­des / Aquell 1939. // Renaix la memòria. / Renaix la consciència. / Renaix l'espe­rança. / Renaix la victòria. // Em vas par­lar del llarg exili / A les pre­sons del teu record / Amb l'enyo­rança der­ro­tada / Escrita en llàgri­mes de foc. // Vas tor­nar amb cara enve­llida, / Sense renúncies ni remors, / Amb la ferida en la mirada / D'aquell 1939.”

L'anhel d'aquest país i la soli­da­ri­tat s'unei­xen per la memòria i la consciència. Com a cata­lans, cal que siguem con­seqüents amb la nos­tra història donant un gran exem­ple de soli­da­ri­tat. I retre el millor home­natge als que van ser els nos­tres morts i els nos­tres refu­gi­ats: la victòria de la lli­ber­tat.