Girona moderna

Els his­to­ri­a­dors donen el nom de moderna a l'època que arrenca al segle XVI i s'acaba al XVIII amb la Revo­lució Fran­cesa. S'ha accep­tat aquest nom, però hom pensa que tots ens sen­tim moderns en el temps que ens ha tocat viure; però d'aquí a un o dos segles, els habi­tants d'aquell temps futur, quan evo­quin la nos­tra època no la tro­ba­ran gens moderna, com tam­poc nosal­tres pen­sem que aquells segles pas­sats i la gent que hi exis­tia fos­sin moderns, mirant-ho des de la pers­pec­tiva actual. Es podria can­viar el nom per Època bar­roca o Època del Renai­xe­ment o Època de la Reforma i pot­ser seria més ente­ne­dor.

Aquesta set­mana es va pre­sen­tar un lli­bre a l'Ajun­ta­ment amb el títol que encapçala la crònica, fruit dels his­to­ri­a­dors Fran­cesc Miral­peix, Xavier tor­res i un capítol d'Anna Giro­ne­lla, seguint la Col·lecció Història de Girona que havia tin­gut els seus ante­ce­dents amb els títols Parva Gerunda -època romana- i Girona medi­e­val. Varen par­lar els autors i no es va ence­tar col·loqui amb el públic pre­sent. Però repas­sant el volum, i amb les reser­ves que cal per quan aquest cro­nista no reu­neix la con­dició d'his­to­ri­a­dor –ho anun­cia, abans que m'ho tirin en cara–, s'hi tro­ben qüesti­ons que –com a mínim– merei­xen una reflexió. Els ante­ri­ors lli­bres citats eren el resul­tat de tre­balls molt ela­bo­rats durant anys pels seus autors. Aquest lli­bre pre­sent sem­bla més fruit d'un refre­git de conei­xe­ments que ja apa­rei­xen en altres lli­bres que s'han publi­cat amb ante­ri­o­ri­tat sobre Girona i la seva història, lle­vat d'algun punt inno­va­dor. No voldríem que s'inter­pretés mala­ment: ja pen­sem que els autors ho han tre­ba­llat, però no hi sabem conèixer una intenció d'intro­duir al lec­tor profà en l'ambi­ent i els can­vis que es deri­va­ven d'aquell temps con­vuls. En deter­mi­na­des matèries –els tes­ta­ments, els con­vents i esglésies, la pesta, la cate­dral...– s'entén en detalls que ja s'han publi­cat, i en canvi, la tra­jectòria, l'evo­lució del pen­sa­ment i, en defi­ni­tiva, el que hom espera tro­bar en un lli­bre d'història escrit actu­al­ment, que és la trans­for­mació de la soci­e­tat ope­rada en aquells segles, pot­ser no queda massa per­fi­lada, a part que, com que és fruit de tres autors, la cro­no­lo­gia no es sis­temàtica i va enda­vant i endar­rere en el temps. Tot i així, és una apor­tació valu­osa perquè com­pen­dia una època giro­nina trac­tada abans per altres his­to­ri­a­dors i fins i tot pels matei­xos que sig­nen aquest tre­ball. Vegi's pel cas, la bibli­o­gra­fia que cita el mateix lli­bre.

Hi afe­gim que ens va sor­pren­dre Anna Giro­ne­lla en dir que a l'arxiu històric de la ciu­tat hi ha milers de docu­ments que s'han clas­si­fi­cat però que mai cap his­to­ri­a­dors ha exa­mi­nat. A què espe­ren, els il·lus­tres, a fer-ho?