Ballaruga

A Miquel Iceta li agra­da­ria ballar el run-run, però s'ha d'acon­ten­tar amb ballar Don't stop me now, de Queen, que en el seu cas sona més aviat a súplica: un prec als votants perquè no l'atu­rin a les urnes ara que ell és el can­di­dat després de tota una vida entre les bam­bo­li­nes del par­tit. És molt simpàtic veure Iceta moure l'esque­let als mítings perquè par­lin d'ell i s'omplin colum­nes com aquesta; tan simpàtic com les colum­nes que s'ompli­ran amb la der­rota ine­xo­ra­ble, sense pre­ce­dents, dels soci­a­lis­tes el 27-S. Veu­rem què ballen la nit elec­to­ral quan les des­pu­lles del que havia estat el PSC asso­lei­xin els resul­tats més eixarreïts de la seva història. Diran que han resis­tit. Fem un repàs de números: 42, 37, 28, 20. Són els dipu­tats que han obtin­gut en les qua­tre dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment. N'han per­dut més de la mei­tat. Mai han bai­xat del llin­dar dels 20 par­la­men­ta­ris, però ara el CIS els en dóna 16 o 17. Des del 2006, el PSC no fa més que regis­trar les seves pit­jors cotes i no sem­bla que tin­gui atu­ra­dor. N'hi ha per posar-se a... ballar.

Deia que Iceta en rea­li­tat vol­dria ballar el run-run perquè l'endemà de l'anunci d'ICV i Podem per concórrer ple­gats al 27-S, el líder soci­a­lista els allar­gava la mà. “Les esquer­res s'han d'anar unint i coor­di­nant”, defen­sava. I això que durant la cam­pa­nya de les muni­ci­pals, el can­di­dat del PSC, Jaume Coll­boni, iro­nit­zava que Bar­ce­lona en Comú (ICV-EUiA+Podem+etcètera) era una UTE de par­tits.

En favor d'Iceta es poden dir mol­tes coses. Aquí en van dues.​Puc afir­mar i afirmo que Pablo Igle­sias ballava encar­ca­rat el run-run. I segon: li han sor­tit imi­ta­dors. Lluís Franco Rabell va can­tant pels mítings ara una cobla, ara una versió de Sabina (tot ben natu­ral i impro­vi­sat). Iceta i Rabell no poden fer una UTE perquè un tre­ba­lla­ria pel no i l'altre pel pse.

Les cam­pa­nyes elec­to­rals ser­vei­xen, doncs, perquè et recor­din en situ­a­ci­ons simpàtiques, per “com­pen­sar” els par­tits del no i del pse a la tele­visió i la ràdio públi­ques, per pro­hi­bir les enques­tes que s'aca­ben publi­cant al país veí, per difon­dre tra­ques finals de dos­si­ers de pre­sumpta cor­rupció i per fer-nos ballar el parai­gua.