Opinió

Núvols d'estupideses

Són maneres de perdre el temps. De no governar, de dreçar petites tanques als camins, de no fer fàcil allò que ja ho és.

Ja veu tot­hom que la LAPAO ha durat el cant d'un gall. Des­a­fi­nat, a sobre. És una més de les estu­pi­de­ses que a nuvo­la­des han enter­bo­lit el nos­tre cel polític i social durant gene­ra­ci­ons. Els gover­nants no han gover­nat, han acu­mu­lat des­ga­vells una vegada i una altra. I no em des­di­ria del meu temor que la rec­ti­fi­cació de la Dipu­tació d'Aragó ha estat molt mal rebuda pels fanàtics de l'estu­pi­desa per­ma­nent.

No sols els manai­res del PP con­reen l'hort de l'estu­pi­desa i de la des­fi­gu­ració: els d'abans obra­ven quasi amb idèntica des­car­ri­lada con­tumàcia. En política econòmica, en pre­visió social, en trac­ta­ment del tema autonòmic: i en aquest dar­rer marc par­ti­cu­lar­ment bes­sons en enfo­car qual­se­vol detall de la “qüestió” cata­lana. Per­ma­nent­ment el tema de la llen­gua és una plaga oberta, una ferida no tan­cada. Ja ve de molt lluny, i els suco­sos lli­bres de Fer­rer Gironès, Josep Benet, Josep Maria Solé Sabaté, i més que n'han sor­tit, n'addu­ei­xen exem­ples des de l'anècdota al ves­sa­ment de sang.

Dins del fran­quisme, poc abans del 1970, i resi­dint un ser­vi­dor a Lleida, em va tele­fo­nar Jordi Sar­sa­ne­das pre­ve­nint-me que tres arti­cles apa­re­guts en el dar­rer número de Serra d'Or, un d'ell mateix, un de Bal­ta­sar Por­cel i un ter­cer meu, serien por­tats davant el TOP o Tri­bu­nal d'Ordre Públic; els autors i la revista podien ser san­ci­o­nats. El meu arti­cle es titu­lava L'Aragó català i la seva consciència política. Em van citar els del tri­bu­nal a Lleida, jo em pen­sava tro­bar un jutge togat de posat sever. I no: un ofi­cial de jut­jat sense afai­tar em va rebre en un racó i davant una taula de vellúria evi­dent em demanà si jo era l'autor de l'arti­cle i per què l'havia escrit. Va pren­dre nota del que jo li deia, con­cer­nent la pro­xi­mi­tat i sim­pa­tia mútua entre l'Aragó veí i el Ponent català, l'existència de la zona de parla cata­lana històrica, i tancà la car­peta. No vaig tenir cap més notícia de l'afer.

Aques­tes són mane­res de per­dre el temps. De no gover­nar, de dreçar peti­tes tan­ques als camins, de no fer fàcil allò que ja ho és. No sola­ment es manté el català a la Franja –i d'una intel·ligent política depèn que els joves en tin­guin consciència clara i ope­rant–, sinó que en totes les esfe­res, no només en la lingüística, s'ha mal­ba­ra­tat temps i esforços en munió d'exem­ples d'exer­cici del poder que només es redu­eix a voler fer entrar múlti­ples claus per llurs cabo­tes. Les nuvo­la­des d'estu­pi­de­ses sur­ten cada dia a des­fi­lar pel cel. Acom­pa­nya­des de decla­ra­ci­ons de caps de govern, vice­pre­si­den­tes, minis­tres i por­ta­veus, que no diuen res subs­tan­tiu, que can­ten tots la mateixa cançó, com un kara­oke de baixa estofa.

Les gene­ra­ci­ons joves se n'han can­sat per raons econòmiques, labo­rals, de des­en­cai­xa­ment entre la seva pre­pa­ració i el pobre horitzó que de fet els garan­tei­xen els qui tant galle­gen de saber por­tar el timó. Els de gene­ra­ci­ons mit­ja­nes perquè havien acon­se­guit surar, recon­que­rir la llen­gua, asso­lir un nivell regu­lar d'existència a costa de moltíssim d'esforç, i ara veuen que els peri­lla el rela­tiu benes­tar després que ja feia temps que vivien desen­ga­nyats de pro­me­ses. Els de gene­ra­ci­ons encara ante­ri­ors, de la post­guerra, perquè veuen amb molta pers­pec­tiva com l'estu­pi­desa, la barra, l'abús, la bru­ta­li­tat, la per­se­cució més dura i la pro­pa­ganda més bar­ro­era, poc més que lleu­ge­ra­ment sua­vit­za­des, con­ti­nuen for­mant els núvols de cada dia. I els que vam viure la II República i la guerra del 36-39, man­te­nim un filet d'espe­rança, perquè els nos­tres pares i avis, coe­ta­nis de les Bases i de Soli­da­ri­tat, ja ens adver­tien que no tri­om­faríem amb governs de dre­tes o d'esquer­res, sinó només amb un país lliure i un govern propi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia