A favor de Saura i Sirera

Haig de reconèixer que a vega­des he estat injust. Sovint en aquest espai cri­tico el com­por­ta­ment dels polítics, tant pel seu autisme social com per la seva limi­tada i interes­sada actu­ació en l'exer­cici del càrrec públic. Ja sé que hi ha polítics i polítics i tot això que no s'ha de gene­ra­lit­zar i altres bana­li­tats i bla, bla, bla... Avui, sim­ple­ment, vull tren­car una llança a favor de dos polítics que gràcies al seu caràcter intrèpid han fet que jo i pot­ser altra gent hàgim vist un raig de llum en la fos­cor de la medi­o­cri­tat política del país. Joan Saura i Daniel Sirera són ara com ara la gran espe­rança de rege­ne­ració política, de com els polítics són capaços de tren­car la bom­bo­lla on estan sem­pre ficats i com­por­tar-se com per­so­nes. La veri­tat és que jo con­si­de­rava fins ara Saura un polític superat per la res­pon­sa­bi­li­tat i atra­pat en el manual de la cor­recció política pro­gre, un home que havia sor­tit del més medi­o­cre segui­disme del PSC per fer opo­sició sis­temàtica i havia esca­lat al cim del segui­disme del PSC per gover­nar de manera sis­temàtica­ment medi­o­cre. I també con­si­de­rava Sirera el més limi­tat dels argu­men­ta­dors, el típic pilota que arriba on mai ningú intel·ligent s'hau­ria pogut ima­gi­nar per la sim­ple capa­ci­tat de repe­tir com un lloro les lle­ta­nies dic­ta­des des dels des­pat­xos de la seu del Par­tit Popu­lar al car­rer Gènova de Madrid. Jo em pen­sava que les coses que deien tots dos en públic o a la tri­buna del Par­la­ment se les cre­ien de veri­tat i que, per tant, es pen­sa­ven que la resta dels humans que no ens dedi­quem a la política som estúpids. Dons resulta que no. Que gràcies a dos fotògrafs par­la­men­ta­ris intrèpids hem vist en els seus mòbils els mis­sat­ges de l'espe­rança. Per fi sabem que a part de les rodes de molí que ens volen fer empas­sar de manera ofi­cial, tots dos són cons­ci­ents de la veri­ta­ble rea­li­tat. Un, que els dis­cur­sos del pre­si­dent Mon­ti­lla són un «tostón». L'altre, que està d'acord amb moltíssima gent (i amb la seva com­pa­nya Nebrera) que el seu par­tit és «una merda». Després d'això, tenien la gran opor­tu­ni­tat de ser pio­ners i dir la veri­tat des de la tri­buna d'ora­dors. Però em penso que ja fan tard.