Moltes felicitats

A mit­jan set­mana pas­sada vaig rebre un mis­satge de veu de la Jana: “Tiet, diu­menge has de venir a votar.” La Jana acaba de fer tres anys, i ja veuen com puja la mai­nada cata­lana, que de tan adoc­tri­nats que estan ja són ells els que adoc­tri­nen els adults. M'ho deia des d'Osor, el meu poble, que és on tinc la família i on con­ti­nuo votant tot i que ja fa anys que visc a Bar­ce­lona.

Dijous al ves­pre també vaig tru­car als meus pares i el pri­mer que em van dir va ser
que ja tenien els sobres pre­pa­rats per anar a votar ple­gats diu­menge. I que per no equi­vo­car-se ja havien llençat tots els altres sobres dels altres par­tits que els havien arri­bat per cor­reu. Els vaig pre­gun­tar si per mi també havien guar­dat un sobre. Em van dir que sí, i que també havien llençat la pro­pa­ganda que no els interessa, la del no, vaja. Després és quan la meva mare ja em va dir que faria una fide­uada per dinar i les coses habi­tu­als que par­lem, com ara que li digués a la meva dona que ja havia can­viat les galli­nes i que les noves ja comen­cen a pon­dre. L'excep­ci­o­na­li­tat dins la nor­ma­li­tat. Tot al seu lloc. Em feia molta il·lusió anar amb ells a votar. Perquè sé que a ells també els fa il·lusió, però també perquè sé que els moments col·lec­tius trans­cen­dents els fan recor­dar moments molt durs que han vis­cut, com ara la Guerra Civil i les seves llar­gues con­seqüències. A dins els queda aque­lla recança que no es podran treure mai de “vés a saber què pot pas­sar”. Des dels meus pares fins a la Jana, ahir vam anar a votar qua­tre gene­ra­ci­ons de la família (la Jana encara no vota, és clar, però ja ha que­dat clar que és qui dóna les ordres). Ens vam fer una foto memo­ra­ble amb la pape­reta al pati del col·legi elec­to­ral, on jo vaig anar a l'escola ja fa mol­tes dècades.

Després vam dinar i la Jana va poder fer una de les seves coses pre­fe­ri­des: cele­brar un ani­ver­sari. No un, dos: el de l'avi i el de l'àvia, que han fet anys els últims dies. Hi ha pocs moments més mera­ve­llo­sos que veure la Jana amb el pastís d'ani­ver­sari, bufant les espel­mes i can­tant “mol­tes feli­ci­tats”.

Sàpigues, Jana, que la tieta Anna va votar amb llàgri­mes als ulls. He expli­cat tot això, Jana, per fer temps i espe­rar els pri­mers resul­tats. Per dir-te que aquest dia el recor­da­rem tota la vida i que ja en par­la­rem quan siguis més gran. No obli­da­rem que vam votar al teu cos­tat i al cos­tat dels teus besa­vis, que ho han fet per tu, pel teu futur. Que el fil con­duc­tor que uneix les nos­tres qua­tre gene­ra­ci­ons forma part del cab­dell que és la història de Cata­lu­nya. I que aquesta vegada hem gua­nyat, Jana. Has gua­nyat. I sí, ho cele­bra­rem bufant espel­mes i can­tant “mol­tes feli­ci­tats” la resta de la nos­tra vida.