Churchill desobeí

Avui que les com­pa­ra­ci­ons amb els pro­ta­go­nis­tes de les guer­res mun­di­als estan en voga, seria oportú recor­dar que Wins­ton Churc­hill va tenir un paper des­ta­cat en l'embrió del que es con­ver­ti­ria en una de les armes amb què, en els nos­tres temps, l'Estat espa­nyol juga a amenaçar Cata­lu­nya. Els tancs. Oportú perquè Churc­hill, obs­ti­na­da­ment con­vençut de la neces­si­tat d'aque­lla empresa, va fer la comanda dels pri­mers divuit car­ros de com­bat britànics pas­sant olímpi­ca­ment d'infor­mar-ne a Tre­so­re­ria, de dema­nar permís a la junta de l'almi­ra­llat i de con­sul­tar-ho amb el Minis­teri de la Guerra. “Sabia que es farien objec­ci­ons a la meva inter­ferència en la seva esfera d'acció”, reco­neix ell mateix a les seves memòries sobre la Pri­mera Guerra Mun­dial.

Churc­hill, que ales­ho­res era el pri­mer lord de l'almi­ra­llat, va tirar pel dret sabent que s'estava extra­li­mi­tant: “L'assumpte estava fora de la missió del meu propi depar­ta­ment i de les facul­tats de què jo estava inves­tit.” Per això que ell en deia inter­ferència, avui hi hau­ria qui l'acu­sa­ria de deso­bediència, pre­va­ri­cació o vés a saber. Para­do­xes per­ver­ses de la història: una deso­bediència pri­migènia va ser­vir per crear una arma que avui s'uti­litza per amenaçar el que per a alguns no és res més que deso­bediència.

“Vaig assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat per­so­nal per a la des­pesa de fons públics en una quan­ti­tat de 70.000 lliu­res”, relata l'expri­mer minis­tre britànic. Una bar­ba­ri­tat per l'època. Estem par­lant de 1915.​Churchill explica que era una decisió molt seri­osa gas­tar aque­lla gran quan­ti­tat de diners en un pro­jecte “tan pro­blemàtic, de les capa­ci­tats del qual no estava con­vençut cap expert mili­tar ni cap auto­ri­tat naval”.

No entra­rem a valo­rar la uti­li­tat d'aque­lles màqui­nes de matar ter­res­tres, que ales­ho­res encara no tenien nom. Però pel que segur que els tancs no ser­vi­ran és per domi­nar la marea de lli­ber­tat cata­lana. No consta que Churc­hill pensés que els tancs es pogues­sin uti­lit­zar mai per aixa­far urnes, però sí que llo­ava la capa­ci­tat de resistència “del valent poble de Bar­ce­lona”.