Serrat

Un dels trets més admi­ra­bles del procés polític que viu Cata­lu­nya és que hi hagi per­so­nes com Lluís Llach o Rai­mon o Joan Manuel Ser­rat dis­po­sats a dir el que pen­sen. Fins i tot a impli­car-s'hi per­so­nal­ment. El país sen­cer viu un debat intens i apas­si­o­nant però alhora extre­ma­da­ment tran­quil i pacífic, per més que a alguns els molesti. El fet que hi inter­vin­guin noms que encar­nen la lluita democràtica a través de la cançó no fa més que con­tri­buir a expli­car millor i amb major ressò el que passa.

Aquest cap de set­mana, Ser­rat va fer unes decla­ra­ci­ons a un canal ame­ricà en què, després de defen­sar que les per­so­nes tenen dret a deci­dir el seu futur, afir­mava que no és con­ve­ni­ent que Cata­lu­nya s'inde­pen­ditzi i augu­rava que, segu­ra­ment, aques­tes parau­les li pro­vo­ca­rien un con­flicte amb el 47% de cata­lans par­ti­da­ris de la inde­pendència.

El fet, però, és que ningú s'ha
sorprès del que pensa Ser­rat i molt menys, que ho expli­qui. Com qual­se­vol debat, aquest que viu Cata­lu­nya neces­sita poder res­pi­rar i viure, neces­sita opi­ni­ons a favor i opi­ni­ons en con­tra.

Al cap i a la fi, el que ha des­bor­dat
el procés ha estat la gent. La gent que s'ha con­cen­trat any rere any, con­vo­cats per les orga­nit­za­ci­ons sobi­ra­nis­tes. Però també aque­lla gent reco­ne­guda al món per la seva acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal, espor­tiva o cul­tu­ral que s'hi han impli­cat. Per­so­nes amb una capa­ci­tat pública nota­ble que han expli­cat que a Cata­lu­nya es viu un procés polític –pri­mera fita– i que hi ha veus a favor i veus en con­tra. Tots ells són impres­cin­di­bles per fer un debat com cal.

És per això que a alguns els molesta que una revo­lució com la que s'intenta fer a Cata­lu­nya es man­tin­gui dins d'uns ter­mes de civi­li­tat i nor­ma­li­tat exem­plar. I això és mèrit de tot­hom, dels qui hi estan a favor i els qui hi estan en con­tra. Tots dis­po­sats a par­lar,
a escol­tar o a can­tar, si cal.