La drecera

La idea de dei­xar de ser una regió sub­or­di­nada a un Estat i esde­ve­nir de cop i volta un Estat inte­grat en la UE no és ni nova ni fruit de l'entu­si­asme eixe­le­brat dels cata­lans. L'any 1991 el govern francès va inten­tar intro­duir tímida­ment, en un nou esta­tut per a Còrsega, la noció de “poble cors, com­po­nent del poble francès”, que va ser rebut­jada pel con­sell cons­ti­tu­ci­o­nal. Enmig de la polèmica, Jac­ques Delors, per­so­natge clau en la con­fi­gu­ració de la UE actual, va afir­mar que, “passi què passi, Còrsega con­ti­nuarà essent euro­pea”, és a dir que no li impor­tava que s'apartés de la República Fran­cesa men­tre con­tinués for­mant part del con­junt supe­rior. No devia ser l'únic; l'afany de la superes­truc­tura comu­nitària per lami­nar la sobi­ra­nia dels estats sem­blava que tro­ba­ria un aliat en els “ens públics ter­ri­to­ri­als de nivell imme­di­a­ta­ment infe­rior a l'Estat”. Era la bona època de l'Assem­blea de les Regi­ons d'Europa, des­ti­na­des a ser la prin­ci­pal força uni­fi­ca­dora euro­pea, i el mateix Delors afir­mava que “les regi­ons fron­te­re­res són els labo­ra­to­ris d'Europa”. Lla­vors entre els cata­lans es va anar obrint camí tímida­ment aquesta idea: els nos­tres greu­ges podrien haver satis­facció per la via d'una Europa regi­o­na­lit­za­dora –i més essent Cata­lu­nya un dels ano­me­nats qua­tre motors d'Europa–. Les tendències centrífugues, sem­pre latents, van expe­ri­men­tar una bona empenta, havent vist la pos­si­bi­li­tat d'una via no traumàtica a recórrer, i així les ins­ti­tu­ci­ons i l'opinió pública cata­la­nes han vol­gut ser sem­pre modèlica­ment euro­peis­tes. Però no sola­ment els estats no s'ho dei­xen fer –prou sobi­ra­nia han per­dut per dalt, no en volen pas per­dre per baix–, sinó que, al cap dels anys, en la UE ningú no recorda haver insi­nuat la hipòtesi ni vol saber res de solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves als con­flic­tes interns. L'esta­bi­li­tat de tots els estats és el pri­mer valor a sal­va­guar­dar, i passi què passi les decla­ra­ci­ons diplomàtiques acon­se­lla­ran sem­pre el diàleg franc i la nego­ci­ació mesu­rada per resol­dre els con­flic­tes. No hi ha dre­cera per doble­gar Madrid que passi per Brus­sel·les.