Qui mana ara al PSC?

Quan el dar­rer Esta­tut rebo­tava per Madrid, Artur Mas es va pen­sar que al PSC manava el PSOE. Per això va pac­tar amb Rodríguez Zapa­tero un res­pecte a la llista més votada que els soci­a­lis­tes cata­lans es van pas­sar pels punys de la camisa. Mas encara se'n fa creus. Els diri­gents del PSC van dei­xar ben clar que a Madrid el PSOE manava dels dipu­tats del PSC i que a Bar­ce­lona, com que no n'hi ha del PSOE, el PSC manava dels del PSC. Això, poc o molt, s'havia man­tin­gut fins ara. Va ser la direcció del PSC qui va deter­mi­nar la com­po­sició de la llista en les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya. I ara hau­ria d'haver estat el PSOE qui hagués deci­dit la del PSC a l'espa­nyol. Però no ha estat així. Pedro Sánchez volia incloure Pere Navarro en la llista al Congrés i no se n'ha sor­tit. Ha estat Carme Chacón “i trenta com­panys més” –segons ha decla­rat la diri­gent cata­lana del PSOE– qui n'ha deci­dit la com­po­sició i qui n'ha exclòs Navarro. Chacón ha ofert a l'expri­mer secre­tari del PSC un lloc de com­pen­sació al Senat, que Navarro ha rebut­jat ofès i dol­gut. Al Senat? En sap molt, la llesta cap de llista. El Senat serà aquesta vegada inac­ces­si­ble per als soci­a­lis­tes cata­lans. El càrrec de com­pen­sació era, en rea­li­tat, una pela­di­lla enve­ri­nada. Però no és aquesta la qüestió. La qüestió és saber qui mana al PSC quan es parla de Madrid. El mateix PSC? No. El PSOE? Tam­poc! Mana Chacón. Iceta i Sánchez, tre­mo­leu, que Chacón és un pinyol i voldrà manar a tot arreu. A Madrid i a Bar­ce­lona.