Record de Sorolla

A Llo­ret no hem tin­gut un plan­ter cons­tant d'artis­tes que l'immor­ta­lit­zes­sin quan era un poblet que es feia mirar. Però, de totes mane­res, pot­ser no hem sabut explo­tar prou la presència o el pas d'alguns pin­tors de renom que hi van dedi­car els seus pin­zells. Esteve Fàbre­gas parla breu­ment, en els seus lli­bres, de Fran­cesc Tor­res­cas­sana i Sellarés (Bar­ce­lona 1845-1918) i de Segundo Mati­lla i Marina (Madrid 1862-Teià, Maresme, 1937), que havien estat dels pri­mers de pin­tar temes llo­re­tencs. El mateix Fàbre­gas, si no recordo mala­ment, posseïa un qua­dre de Tor­res­cas­sana. Joan Sala Plana, d'Olot, ens va demos­trar que Josep Berga i Boix (Olot 1837-1914) havia pres apunts de pes­ca­dors i tipus popu­lars a la platja de Llo­ret. En des­co­nei­xem la data, però podria anar al vol­tant de 1870, quan Berga feia de deli­ne­ant de Martí Sureda i aquest era l'arqui­tecte pro­vin­cial redac­tor del pla de l'eixam­ple marítim de Llo­ret i de l'edi­fici de la nova Casa de la Vila. Està com­pro­vat, també, que Rafael Martínez Padi­lla (Màlaga 1878-Bar­ce­lona 1961) va pin­tar a Llo­ret el 1913 (retrats i esce­nes reli­gi­o­ses). De tots aquests per­so­nat­ges caldrà algun dia estu­diar pro­fun­da­ment el tes­ti­moni que van dei­xar. De Joan Lla­ve­rias, en canvi, n'hem par­lat molt més sovint d'ençà que freqüentà la nos­tra costa, pràcti­ca­ment des de l'inici del segle XX, tot i que no arrelà a Llo­ret de manera con­ti­nu­ada, pas­sant-hi els estius amb la família, fins al 1914. Un any més tard d'aquesta vin­guda a Llo­ret del famós aqua­rel·lista i dibui­xant, es pre­sentà a la nos­tra vila Joa­quim Soro­lla i Bas­tida, bus­cant el pai­satge ideal per posar de fons al qua­dre que havia de repre­sen­tar Cata­lu­nya a les parets de la His­pa­nic Soci­ety de Nova York. I el trobà a Santa Cris­tina. El 30 d'octu­bre de 1915, per tant ara fa els cent anys, va escriure a la seva dona des de Llo­ret comen­tant-li que “Santa Cris­tina es una mara­vi­lla. Gran­des pinos sobre el monte, con esco­llos claros de color, sobre una mar mara­vi­llosa de azul y verde. Algo gri­ego y estu­pendo.” Sebastià Rus­ca­lleda l'any 1993 va des­co­brir i docu­men­tar aquesta vin­guda de Soro­lla a Llo­ret en un lli­bre. L'Obre­ria de Santa Cris­tina va alçar un petit monu­ment, el mateix any, on Soro­lla va pin­tar i ara, diu­menge pas­sat, hi va con­vo­car els llo­re­tencs per recor­dar el cen­te­nari de l'efemèride. Rus­ca­lleda va tor­nar a expli­car les seves inves­ti­ga­ci­ons i es va dipo­si­tar una corona de llo­rer davant del monu­ment, men­tre el pin­tor Josep Maria Barba, dis­fres­sat de Soro­lla, reproduïa l'acte de pin­tar el qua­dre, una mica més enllà.