Honor de ser honorable

Des del 27-S, en la política cata­lana hi ha moments tràgics, apas­si­o­nants, còmics, d'avor­ri­ment, estratègics, i fins i tot de pre­o­cu­pació en com­pro­var que van pas­sant els dies i encara no queda clar qui serà el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i qui seran els mem­bres del nou govern. Tot indica que la situ­ació pot anar per llarg i és pos­si­ble que no quedi des­en­ca­llada fins pocs dies abans o pas­sa­des les elec­ci­ons del 20-D.

Dilluns vinent hi haurà el debat d'inves­ti­dura que en temps de nor­ma­li­tat política esde­ve­nia el debat de cul­mi­nació de les elec­ci­ons. S'hi visu­a­lit­zava un pro­grama de govern, un pre­si­dent i uns con­se­llers. Ara s'arri­barà a veure que cal més temps per madu­rar un acord i, per tant, con­ti­nu­a­rem amb el govern en fun­ci­ons i amb l'ai al cor i pre­gant que no hi hagi una altra con­vo­catòria d'elec­ci­ons. Ningú les desitja perquè ben segur que serà pit­jor el remei que la malal­tia.

Amb tot, i mal­grat que no hi hagi govern a la vista, als pas­sa­dis­sos de la política han començat les espe­cu­la­ci­ons sobre un nou govern. És posi­tiu que encara con­tinuï sent un honor ser hono­ra­ble. Mal­grat les reta­lla­des de sous, els pri­vi­le­gis i un cert des­pres­tigi. Encara hi ha plan­to­fa­des per par­ti­ci­par en el nou govern. Part de la clau de les dis­crepàncies de l'actual govern no és res més que l'afany de situar-se en pri­mera línia després d'un pre­vi­si­ble dal­ta­baix al par­tit de govern. Com diu la dita: “Minis­tre? Encara que sigui de Marina”, com ho va ser el pre­si­dent assas­si­nat Lluís Com­panys durant la segona República. Ernest Lluch deia en pri­vat que el millor que li havia pas­sat en la seva car­rera política havia estat ser exmi­nis­tre. Edu­ard Pun­set es va sen­tir molt afa­la­gat quan al llarg d'una nit va ser nome­nat fictícia­ment minis­tre d'Afers Estran­gers; tot seguit, d'Eco­no­mia, per, final­ment, ser minis­tre de Rela­ci­ons amb les Comu­ni­tats Euro­pees en l'època de la UCD.

Ara mateix, hi ha plan­to­fa­des per ser con­se­ller. Com a mínim ser-ne pro­po­sat. Per­so­nes dis­po­sa­des a dei­xar el seu dia a dia per ocu­par un lloc per par­ti­ci­par direc­ta­ment en política tot i el sacri­fici i dis­po­sat a rebre bufe­ta­des fins al car­net d'iden­ti­tat...