Vicis i costums

Els vicis són inhe­rents a la nos­tra essència. L'home des de sem­pre, i sem­bla que també molts ani­mals, ha usat la natu­ra­lesa per into­xi­car-se i obte­nir punts de vista dife­rents de la rea­li­tat. Això en si mateix no és dolent. Sí que ho són els efec­tes secun­da­ris d'allò de pas­sar-ne de l'ús a l'abús. És quan es pot par­lar real­ment de vici o d'addicció. Sense esme­nar els menors, sem­pre s'ha con­si­de­rat un viciós el juga­dor, els con­su­mi­dors per­tinaços de por­no­gra­fia o pros­ti­tució, els dro­go­ad­dic­tes i els alcohòlics o els qui com­pa­gi­nen algu­nes o totes aques­tes moda­li­tats. Segons l'edu­cació catòlica, es pot con­si­de­rar vici tot el que s'iden­ti­fi­qui amb els pecats capi­tals: men­jar, car­dar, van­tar-se, enve­jar, cobe­jar, etc. No m'estra­nya que la gent no els faci cas quan con­si­de­ren que la vida és dolenta en si mateixa. Tot i així, els pecats capi­tals no han estat mesu­rats de la mateixa manera segons cada època, ni per auto­ri­tats reli­gi­o­ses ni polítiques. Durant segles, con­cre­ta­ment des de la visió misògina de l'Església que va impo­sar sant Pau, el sexe, una de les mera­ve­lles biològiques que ens ha estat ator­gada, ha estat pros­crit i con­si­de­rat vici, excepte si eres papa o car­de­nal, o ho tenies tan clar com la tra­dició popu­lar a València, que va solu­ci­o­nar el pro­blema teològic amb la magnífica dita que fa: “Dels pecats del piu, Nos­tro Senyor se'n riu.” Com que sol ser més fàcil pro­mul­gar lleis que can­viar de cos­tums i no els ha que­dat més remei que tole­rar deter­mi­na­des trans­gres­si­ons, algu­nes fora de la llei, ara es mag­ni­fica la cobdícia com a vir­tut més que no pas com a vici. Es plan­teja fer fora els anun­cis de pros­ti­tució dels dia­ris, hi ha obert un gran debat sobre la lega­lit­zació de deter­mi­na­des substàncies men­tre d'altres, igual o més tòxiques, són into­ca­bles o pre­te­nen tan­car la pros­ti­tució en gue­tos, però, han con­ver­tit el país en un gran casino. En qual­se­vol bar hi ha ONCE, lote­ria per als apun­tats, rasca-rasca, 6/49, Trio, Loto Ràpid, Loto Express, màqui­nes escu­ra­but­xa­ques i, mesos abans de Nadal, lote­ria d'enti­tats diver­ses. TV3 eme­tia, no fa gaire, un anunci tan empre­ne­dor com que un des­per­ta­dor saltés per la fines­tra perquè algú havia tret una rifa. És a dir, que la cobdícia està de moda i la volen rebai­xar de la cate­go­ria de pecat mor­tal a fet usual. De fet, només cal mirar els dia­ris per ado­nar-se que molts cre­uen que “dels pecats de men­jar massa, Nos­tro Senyor en passa”.