El rei suspèn

Com que en aquests temps tumul­tu­o­sos que vivim se sap tot i se sap ràpid, encara que no sigui cert, ahir es va saber que el rei d'Espa­nya havia suspès l'agenda del matí –dues entre­vis­tes exqui­si­da­ment pro­to­col·làries– per seguir en directe les deli­be­ra­ci­ons del Con­sell de Minis­tres sobre Cata­lu­nya. Deba­des. Què podria saber Felip VI en directe que no sabés mitja hora més tard? I de què li va ser­vir? La reunió del Con­sell de Minis­tres i la inter­po­sició d'un recurs con­tra la reso­lució del Par­la­ment eren faves comp­ta­des i can­ta­des. Fins i tot el recurs va arri­bar al Cons­ti­tu­ci­o­nal abans de la reunió... Un excés de ges­ti­cu­lació, diuen els experts a propòsit de mol­tes de les expres­si­ons ver­bals o cor­po­rals que patim. Sigui com sigui, això vol dir que sa majes­tat està ben pre­o­cu­pada. I aquest és el drama. Quan va abdi­car Joan Car­les I n'hi hagué que van salu­dar el recanvi amb un excés de con­fiança. L'exmo­narca havia anat llis­cant per un pen­dent de fri­vo­li­tat i sem­blava poc pre­o­cu­pat pels afers trans­cen­den­tals. El seu fill era més jove, sem­blava més pre­pa­rat i més “modern” per enten­dre i valo­rar les grans res­pon­sa­bi­li­tats del càrrec. Però tanta joven­tut, tanta moder­nor i tanta pre­pa­ració no sem­blen haver-lo dotat de més com­prensió cap a la rea­li­tat cata­lana. Més aviat al con­trari. Tots els àrbi­tres juguen amb l'equip con­trari. El rei ahir sem­bla que va seguir el Con­sell de Minis­tres en directe. La pre­gunta és obli­gada: També va mirar-se en línia el ple del Par­la­ment que la va inci­tar?